Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra és un bon exemple de l'ús embrionari de la perspectiva lineal o monofocal: un punt de fuga sobre el qual convergeix la mirada de l'espectador, immòbil davant la composició. Així, s'ordenaven les formes i la mida dels objectes i les figures en una superfície plana, es generava un efecte il·lusori de profunditat i es donava versemblança a l'escena. A l'Anunciació, el paviment en forma de tauler d'escacs potencia l'eficàcia de la percepció visual.
Al voltant del segon quart del segle XIV, Catalunya va incorporar les propostes pictòriques de la pintura toscana, especialment florentina i sienesa. El principal corrent autòcton del nou italianisme és el que van protagonitzar Ferrer Bassa i el seu fill Arnau. És precisament al seu taller o al seu cercle que es pot atribuir aquesta taula del lateral esquerra, procedent d'un notable retaule marià desmembrat, del qual es conserva una altra peça al Fogg Art Museum de Cambridge (Massachussetts), on hi ha representada una Nativitat. Els tres reis del registre inferior cal relacionar-los amb la imatge central, avui perduda, de la Mare de Déu i el Nen, que presidia aquest retaule dedicat a la infància de Crist.Si vols saber més sobre Anunciació i reis de l'Epifania, fes clic aquíi tindràs accés a la guia de Second Canvas on trobaràs més sobre la història i detalls d´aquesta obra.
La taula del Davallament de Crist als Llimbs és un dels quatre compartiments conservats d'un retaule dedicat a Crist, obra de Bartolomé Bermejo, pintor cordovès que va desenvolupar la seva tasca coneguda a la Corona d'Aragó. L'obra de Bermejo, caracteritzada per un realisme mancat d'idealitzacions, incorpora algunes novetats de la pintura nòrdica, com l'ús de l'oli com a aglutinant, que substitueix el tremp d'ou.Sembla que les quatre pintures formaven part d'un mateix retaule dedicat a Crist Redemptor. El martiri, la mort i la resurrecció posen en valor el simbolisme d'un sacrifici destinat a alliberar la humanitat de les accions pecaminoses. Aquestes obres es documenten a París el 1898, a la col·lecció del pintor Sáenz de Tejada. A la seva mort, José Muñoz Ortiz les adquireix i les ven el 1914: dues al Museu d'Art i d'Arqueologia de Barcelona, gràcies a la mediació de Salvador Sanpere i Miquel, i dues a Teresa Amatller i Cros, amb la intervenció de Josep Gudiol.Les altres taules del conjunt es poden veure també exposades al museu: Resurrecció, Entrada al Paradís i visió del Crucificati Ascensió.