Com a la majoria de les natures mortes, la disposició de la cistella i els fruits sembla casual, però la composició està estudiada. Hi ha dos factors que hi incideixen. Un és relativament habitual: una cistella que domina l'eix del quadre. L'altre és més innovador: un fons obscur que contrasta amb la forta il·luminació i el color de la fruita i les fulles. Per les característiques formals, l'obra s'havia considerat pintada a Sevilla en la dècada dels anys 40 del segle XVII. L'atribució a Juan de Zurbarán es basa en les enormes analogies d'aquest quadre amb una altra natura morta conservada a Finlàndia, una de les úniques tres obres signades per l'artista.
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
El sant, assegut, porta túnica i es cobreix amb un mantell gruixut. La seva cabellera és fosca, la barba canosa i el rostre amb profundes arrugues, mentre que una aurèola de llum al voltant del cap declara la seva santedat. Mostra un llibre que indica la seva condició d'apòstol, i potser també la d'intel·lectual o filòsof, tot i que, a dalt a l'esquerra, apareix una inscripció que l'identifica clarament: "S. PAVLVS". Es tracta d'una pintura de joventut feta quan Velázquez encara vivia a Sevilla, poc abans d'entrar al servei del monarca espanyol Felip IV a Madrid. Aquesta obra es considera fonamental per a l'estudi de la influència del realisme pictòric de Caravaggio a Espanya.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.