Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Compartiment lateral d'un retaule amb la figura de sant Vicenç. El sant, vestit com a diaca, està agenollat en un paisatge muntanyós. Recolza la seva mà dreta, amb què sosté la palma que l'acredita com a màrtir, sobre la roda de molí, a la qual va ser lligat el seu cos abans de llançar-lo al mar per ser devorat pels peixos. Amb l'altra mà sosté un llibre obert on es poden llegir fragments d'una antífona i d'un salm.
Aquesta obra, que data de l'època de joventut de Mir, quan formava part del grup la Colla del Safrà (per les tonalitats groguenques amb què pintaven els suburbis de Barcelona), va ser exposada primer a l'Exposició de Belles Arts de 1898 i després al cèlebre local del Quatre Gats. Mir va pintar la tela al mateix temple de la Sagrada Família, i va composar l'escena en dues parts ben diferenciades: l'arquitectura al fons i la figura humana en primer terme, aconseguint així una fusió perfecta d'ambdues instàncies. A l'interès que té la pintura pels seus indiscutibles valors plàstics se li suma el valor iconogràfic de representar un dels edificis més emblemàtics de l'arquitectura catalana moderna poc després que es comencés a edificar.
Isidre Nonell va ser un dels grans pintors catalans de la segona generació modernista catalana: va formar part de la Colla del Safrà, fou tertulià habitual d'Els Quatre Gats i anà a París el 1897 amb Ricard Canals. Allunyat de la moda del moment, Nonell creà un llenguatge marcadament expressionista, amb una paleta de tons molt foscos, fruit de l'atracció que sentia pels personatges marginals i desarrelats, especialment per les figures de gitanes. Tot i el rebuig inicial de la crítica conservadora, figures femenines com la de "La Paloma", menys angoixants que les dels primers anys i amb faccions més singularitzades, li van atorgar el reconeixement del públic poc abans de la seva prematura mort.Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"