Mostrant 9379 - 9396 de 13067
Dibuix
La Font Trobada se situava al final d'un camí costerut, en el Torrent dels Tarongers. La font rajava en un pati, que també s'utilitzava com a pista de ball, on el 1817 es va inaugurar un cafè-fonda. La Font Trobada va subsistir durant anys, patint diverses reformes. Posteriorment la font quedà a l'interior de les instal·lacions del Club Natació Montjuïc fins que desaparegué el 1992 amb la construcció de la nova piscina olímpica.
Dibuix
En el revers,hi ha un lleuger apunt d'un edifici a sobre d'un penya-segat. A Montjuïc hi havia diverses pedreres que van subministrar el material per a la construcció d'edificis de Barcelona fins a mitjans segle XX. S'estenien de sud a nord de la muntanya i entre elles es troben els talls del Fossar dels Jueus, del Sol del Migdia, de Santa Madrona o el del Mirador del Poble Sec. Probablement el dibuix mostra l'estructura del baluard de Santa Madrona des de terra, al costat de la pedrera del mateix nom, tal i com es trobava al 1827. La figura que veiem a sobre de la porta de l'edifici sembla la mateixa escultura de santa Madrona que hi ha avui a les restes de l'únic tram de muralla de Mar que encara es conserva.
Dibuix
Aquesta porta, construïda als segles XIV- XV, era a la muralla de terra a l'alçada de les Drassanes. Conduïa a les Hortes de Sant Bertran i a la barriada de pescadors anomenada Camí de Fraga o Casa Antúnez, avui Can Tunis. També en sortia el camí que arribava a l'ermita de Santa Madrona que hi havia a Montjuïc, de què prengué el nom. Transformada al llarg de la història, ha arribat als nostres dies amb variacions, però perfectament identificable si hi prenem com a referència els dibuixos antics conservats.
Dibuix
L'actual mercat de Sant Antoni s'aixecà davant d'on estava el portal, al lloc on era el baluard de Sant Antoni, construït al segle XVII i representat en aquest dibuix. Era un dels onze baluards que protegien la ciutat. De la muralla situada entre els baluards de Sant Antoni i Santa Madrona partia una línia atrinxerada que comunicava amb el perímetre fortificat del Castell de Montjuïc, línia que podem intuir en aquest dibuix, que mostra també la proximitat de la muntanya.
Dibuix
Aquest dibuix és un dels pocs dibuixos de Delamare que presentem que estan signats. Malgrat que allò que veiem a la imatge és una porta dins de la muralla, suposadament a prop del portal de Sant Antoni, encara que es difícil d'identificar, l'autor fa especial referència en la seva inscripció a la muralla del seminari; suposem, doncs, que aquest tram de muralla era conegut amb el nom del Seminari Conciliar de Barcelona, que en aquell moment estava situat a l'església de Betlem (entre 1772 i 1878), o bé fa referència al Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre, més a prop encara d'aquesta part de la muralla, on havia estat instal·lat el Seminari durant dos segles, des del segle XVI fins al 1772. Resulta curiós observar el pintoresquisme dels personatges, que Delamare repeteix en la major part de les composicions aquarel·lades més acabades, així com el soldat francès que fa guàrdia a la porta; hem de tenir en compte que encara que Barcelona, centre de la resistència a Catalunya durant “l'expedició espanyola” de l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, capitulà el 4 de novembre de 1823, restà ocupada per l'exèrcit francès fins el 1827.
Dibuix
Singular representació de la presó de Canaletes, al capdamunt de l'actual Rambla, realitzada des de la muralla, ben diferent de l'habitual representació de dibuixos i gravats antics que recollien la vista de les torres-presó de Canaletes o del portal de Sant Sever. Delamare recull al dibuix una visió propera, quasi un racó, i es recrea una altra vegada en l'anècdota dels diferents personatges i en el deteriorat estat de l'edifici, tot plegat característic de l'esperit romàntic.
Dibuix
Com diu l'autor el dibuix està realitzat des de l'edifici de l'Estudi General de Barcelona, primera universitat que tingué la ciutat, que estava a l'inici de la Rambla en sentit perpendicular a la via, just enfrontat a les torres de Canaletes. Després de la Guerra de Successió es convertí en caserna militar, i així el conegué Delamare, fins que s'enderrocà el 1843. És un curiós racó de Barcelona, del qual desconeixíem l'existència de dibuixos i gravats antics que el representessin
Dibuix
Fou un dels onze baluards de la muralla pels quals quedà protegida Barcelona al segle XVII: el baluard de Migdia, el de Llevant, el de Santa Clara, el del Portal Nou, el de Jonqueres, el de Sant Pere, el de l'Àngel, el de Tallers, el de Sant Antoni, el de Santa Madrona i el de Sant Francesc. L'enderroc de la muralla es produí des de 1854 fins l'any 1873.
Dibuix
L'església de Santa Anna pertanyia a l'antic monestir vinculat a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, situat al carrer de Santa Anna, molt a prop de l'actual plaça de Catalunya. El característic cimbori de l'església, que s'observa al dibuix, es va cremar l'any 1936 i fou reconstruït després amb obra vista. Com diu la inscripció el dibuix està realitzat des de la muralla a prop del portal de l'Àngel, que seria enderrocada cap al 1854. Al fons del dibuix s'observa la muntanya i el castell de Montjuïc, la qual cosa ens permet fernos una idea del que es podia controlar des d'aquest mur que fortificava Barcelona.
Dibuix
El convent del Carme acollia els religiosos de l'orde de la Mare de Déu de la Muntanya del Carmel o Carmelites Calçats, i era al davant de l'Hospital de la Santa Creu. Començà a aixecar-se al segle XIII i tenia l'entrada al carrer del Carme. A la part nord es va construir el claustre (segle XIV) i més endavant es va fer un segon claustre al nord del primer. Als segles XVI i XVII es va reedificar el primer, adoptant l'aspecte que veiem al dibuix de Delamare. Va ser destruït quasi completament el 1835, arran de les bullangues, per un incendi. Aleshores la comunitat es va dispersar. Després es va reconstruir i reformar, i així esdevingué Universitat Literària, fins que el 1873 l'ensenyament es traslladà al nou edifici de la Universitat, a la plaça del mateix nom.
Dibuix
El monestir, de monges Comanadores de Sant Jaume, es va establir a Barcelona al segle XIII. Ocupava el solar que hi ha entre la Plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). Després de dissoldre's la congregació el 1810, l'edifici es convertí en hospital militar, tal i com mostra el rètol que apareix a sobre de la porta d'entrada al dibuix. El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu, i el 1871, després de gestions per evitar l'enderroc, l'edifici es va traslladar a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època era una zona de camp, conservant l'estructura original del monestir; el claustre, però, no es traslladà fins el 1888. L'actual església consta també d'un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869.