Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autoretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressora que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista i una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressor que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista com una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Obra molt primerenca de Ramon Llovet, pintor que havia participat a la Guerra Civil en el bàndol republicà. La mirada social de Llovet és evident. En aquest cas empra un realisme vigorós, influenciat probablement per Francesc Gimeno, per representar el fenòmen del barraquisme.
L'obra correspón a l'etapa realista de Ramon Llovet, en la immediata postguerra. L'artista ens mostra una Avinguda del Paral·lel que ha perdut l'alegria i l'animació que la caracteritzaven. El joc de volums de les construccions té certs ressons cubistes.
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressora que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista i una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.







