Mostrant 163 - 180 de 4341
Pintura
Marc Aleu va participar activament a la vida artística moderna barcelonina durant la dècada dels cinquanta. Va formar part de l'efímer Grup Taüll, el 1955, juntament amb Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercader, Jaume Muxart i Joan Josep Tharrats. Després d'un període proper al primitivisme màgic, Aleu va formular una poètica figurativa d'arrel picassiana i voluntat realista, que es pot relacionar amb posicionaments ideològics d'esquerres contraris al franquisme. De Picasso podrien venir la rotunditat volumètrica de les figures i la compressió en un espai limitat, que genera una inquietud angoixant. La resolució de les figures en grisalla, l'èmfasi en la tensió expressiva dels braços i les mans, la manera d'unir rostres, galta amb galta, en un intent desesperat de consol, generen un sentiment patètic de solidaritat. L'obra se centra en les víctimes. Aleu vol donar a la seva obra un alè profundament humanista, que manifesta la tragèdia i la grandesa de la condició humana. És un art ambiciós en la seva dimensió filosòfica i física. Hi ha una clara vocació mural en aquesta pintura, d'efectes monumentals.
Pintura
Història de l'objecte: Segons J. Ainaud (Butlletí del MNAC, I, 1993, p. 67) «A l'església de Santa Eulàlia de Serra vam trobar i adquirir tots els elements - dispersos i desmuntats - d'un altar romànic pintat complet amb temes ornamentals i un travesser posterior amb encaixos per a situar-hi un calvari desaparegut»\n\nA la documentació de la peça al Museu hi consta que el frontal estava repintat amb una decoració floral (flors com de girasol) que es retirà en una restauració. D'altra banda són interessants els encaixos de les diverses peces que formaven l'altar algunes de les quals actualment són fruit d'una restauració malgrat sembla que reprodueixen els que tenien les peces originals. \n\n\n\nBibliografia \n\nCarabasa, L., «Altar de Santa Eulàlia de Serra (Pallars Sobirà)», Introducció a l'estudi de l'art romànic català. Fons d'art romànic català del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994 (Catalunya Romànica, I), p. 450-451\n\nAinaud de Lasarte, Joan, «Les col•leccions de pintura romànica», Butlletí del MNAC I, 1993, p. 67
Pintura
L'obra de Ramon Llovet estava inspirada per un humanisme empàtic amb les classes populars. El seu realisme es fa esquemàtic a la dècada dels cinquanta. S'hi pot percebre certa influència de Gutierrez Solana, però Llovet és més líric i posa la seva mirada sobre una innocència encara no perduda.
Pintura
L'obra correspón a l'etapa realista de Ramon Llovet, en la immediata postguerra. L'artista ens mostra una Avinguda del Paral·lel que ha perdut l'alegria i l'animació que la caracteritzaven. El joc de volums de les construccions té certs ressons cubistes.
Pintura
Obra molt primerenca de Ramon Llovet, pintor que havia participat a la Guerra Civil en el bàndol republicà. La mirada social de Llovet és evident. En aquest cas empra un realisme vigorós, influenciat probablement per Francesc Gimeno, per representar el fenòmen del barraquisme.
Pintura
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressor que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista com una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Pintura
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressor que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista com una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Pintura
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressor que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista com una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Pintura
Amb al seva companya Silvia Gubern, Jordi Galí va crear una comunitat creativa a casa seva, coneguda com "El maduixer", on es va experimentar amb la performance, la instal·lació i el video-art. La Pintura de Galí, influida per model anglosaxons, es pot entendre com un Pop Art irònic i desmitificador. Alexandre Cirici descriu aquest quadre com un "monument a la vulgaritat". Es tracta d'un paisatge deliberadament kitsch que, gràcies al títol, es pot relacionar amb la música popular de consum de l'època.
Pintura
Norman Narotzky, nascut a Nova York, va viatjar a Paris el 1954. Tal com recorda ell mateix, el gravador S.W Hayter (Atelier 17) li va recomanar visitar Cadaqués. Aquesta localitat va impactar fortament Narotzky que va pintar aquesta obra inspirada per les xarxes dels pescadors. Narotzky s'acabaria instal·lant a Barcelona i serviria de pont directe amb la pintura nordamericana de l'expressionisme abstracte i la nova figuració.
