L'obra de Ramon Llovet estava inspirada per un humanisme empàtic amb les classes populars. El seu realisme es fa esquemàtic a la dècada dels cinquanta. S'hi pot percebre certa influència de Gutiérrez Solana, però Llovet és més líric i posa la seva mirada sobre una innocència encara no perduda.
L'obra correspón a l'etapa realista de Ramon Llovet, en la immediata postguerra. L'artista ens mostra una Avinguda del Paral·lel que ha perdut l'alegria i l'animació que la caracteritzaven. El joc de volums de les construccions té certs ressons cubistes.
Obra molt primerenca de Ramon Llovet, pintor que havia participat a la Guerra Civil en el bàndol republicà. La mirada social de Llovet és evident. En aquest cas empra un realisme vigorós, influenciat probablement per Francesc Gimeno, per representar el fenòmen del barraquisme.
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressora que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista i una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressor que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista com una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autoretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressora que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista i una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Norman Narotzky, nascut a Nova York, va viatjar a Paris el 1954. Tal com recorda ell mateix, el gravador S.W Hayter (Atelier 17) li va recomanar visitar Cadaqués. Aquesta localitat va impactar fortament Narotzky que va pintar aquesta obra inspirada per les xarxes dels pescadors. Narotzky s'acabaria instal·lant a Barcelona i serviria de pont directe amb la pintura nordamericana de l'expressionisme abstracte i la nova figuració.







