Mostrant 127 - 144 de 4304
Pintura
Història de l'objecte: Segons J. Ainaud (Butlletí del MNAC, I, 1993, p. 67) "A l'església de Santa Eulàlia de Serra vam trobar i adquirir tots els elements - dispersos i desmuntats - d'un altar romànic pintat complet amb temes ornamentals i un travesser posterior amb encaixos per a situar-hi un calvari desaparegut" A la documentació de la peça al Museu hi consta que el frontal estava repintat amb una decoració floral (flors com de girasol) que es retirà en una restauració. D'altra banda són interessants els encaixos de les diverses peces que formaven l'altar algunes de les quals actualment són fruit d'una restauració malgrat sembla que reprodueixen els que tenien les peces originals. Bibliografia Carabasa, L., "Altar de Santa Eulàlia de Serra (Pallars Sobirà)", Introducció a l'estudi de l'art romànic català. Fons d'art romànic català del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1994 (Catalunya Romànica, I), p. 450-451 Ainaud de Lasarte, Joan, "Les col•leccions de pintura romànica", Butlletí del MNAC I, 1993, p. 67
Pintura
Norman Narotzky, nascut a Nova York, va viatjar a Paris el 1954. Tal com recorda ell mateix, el gravador S.W Hayter (Atelier 17) li va recomanar visitar Cadaqués. Aquesta localitat va impactar fortament Narotzky que va pintar aquesta obra inspirada per les xarxes dels pescadors. Narotzky s'acabaria instal·lant a Barcelona i serviria de pont directe amb la pintura nordamericana de l'expressionisme abstracte i la nova figuració.
Pintura
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autoretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressora que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista i una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Pintura
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressor que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista com una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Pintura
Obra molt primerenca de Ramon Llovet, pintor que havia participat a la Guerra Civil en el bàndol republicà. La mirada social de Llovet és evident. En aquest cas empra un realisme vigorós, influenciat probablement per Francesc Gimeno, per representar el fenòmen del barraquisme.
Pintura
L'obra correspón a l'etapa realista de Ramon Llovet, en la immediata postguerra. L'artista ens mostra una Avinguda del Paral·lel que ha perdut l'alegria i l'animació que la caracteritzaven. El joc de volums de les construccions té certs ressons cubistes.
Pintura
Forma part d'una sèrie que correspon als diferents mesos d'un embaràs, en aquest cas el de la pròpia artista. Podem considerar la peça, doncs, com un autorretrat i una maternitat, amb una mirada alhora íntima i transgressora que s'expressa amb un estil psicodèlic, característic de l'època del Pop. Mari Chordà va esdevenir, les dècades següents, una de les protagonistes del moviment feminista i una de les impulsores del centre i editorial La Sal, de Barcelona.
Pintura
L'obra de Ramon Llovet estava inspirada per un humanisme empàtic amb les classes populars. El seu realisme es fa esquemàtic a la dècada dels cinquanta. S'hi pot percebre certa influència de Gutiérrez Solana, però Llovet és més líric i posa la seva mirada sobre una innocència encara no perduda.
