Mostrant 1225 - 1242 de 4334
Pintura
Taula central d'un antic tríptic que representa l'escena de la Trinitat mitjançant la figura del Pare que sosté el cos jacent del Fill i el colom de l'Esperit Sant. Un tema que parteix dels gravats d'Albrecht Dürer, i que altres pintors flamencs versionen. L'obra va ingressar el 1863 al museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de sant Jordi, procedent de la Junta d'Agricultura, Indústria i Comerç. En el catàleg de 1867 s'atribueix a Joan de Joanes. Atribució que roman a la Guia de 1915. En el catàleg de 1936 afirma "de l'escola de Vicenç-Joan Masip, Juan de Juanes". Diéguez-Rodríguez (2020) realitza l'atribució al Mestre del Fill Pròdig, actiu a Avers a mitjans del segle XVI i amb abundant obra conservada a la península ibèrica.
Pintura
En el llistat de la donació Batlló (1914) apareix referenciat com "Alegoria de la Santísima Trinidad (tres caras en una) Siglo XVII Mide metros 0,45 Ancho 0,36". Es tracta del bust amb tres cares de Crist, el qual vesteix túnica de color carmesí. El més interessant és el tema iconogràfic, conegut com la trinitat trifacial, on d'un sol cos hi trobem un cap amb tres rostres, amb els seus conseqüents tres nassos, tres boques i quatre ulls (perquè els dos centrals es comparteixen). Els referents visuals es troben en el món pagà (el món indú, l'antiguitat clàssica), o fins i tot en el món germànic d'època alt-medieval. El concepte fou usat per comprendre la divinitat dels tres components de la Trinitat (Pare-Fill-Esperit Sant), es troba a l'Europa cristiana entre els segle XIII i XVI, a partir del concili de Trento va ser marginada, però llavors es trallada cap a Hispanoamèrica, on se'n troben fins al segle XIX. (Vegeu: M. del Consuelo MAQUIVAR, "La trinidad trifacial en la Nueva España: un tipo de trinidad herética", Estudios ade arte y estéteica, México, 1998, p. 119-218).
