Mostrant 55 - 72 de 4335
Pintura
L'escrit que apareix a la pintura és una cita d'un poema d'Ernesto Cardenal ("La noche"): "Los bebés quemados con bombas de Napalm / Y los rostros rígidos en el subway, rígidos por el terror en las oficinas / el terror de los días en la radio y el televisor".
Pintura
La pintura en qüestió representa una escena religiosa, en concret, el Naixement. On la Mare de Déu i sant Josep adoren el Nen Jesús, acabat de néixer, enmig de les ruïnes d'un temple, i amb un paisatge de fons. Una obra que mostra de forma clara quin era l'ideal pictòric del classicisme, un estil amable, sense contrastos, color suau i amb important domini del dibuix. L'obra fou portada de Roma l'any 1873 per un besavi dels donants: Manuel Baixeras i Roig. Llavors fou venuda sota l'atribució de Carlo Maratta. L'estil de l'obra s'atansa a la sobrietat i la mesura de Carlo Maratta, amb una composició equilibrada i unes figures de gran majestuositat. Tot i aquest aire classicista, aquesta pintura es troba lluny dels acabats de Maratta, i buscar l'autoria entre pintors de qualitat actius a Roma a mitjans del segle XVII. El quadre està reentelat d'antic, potser abans de la venda a finals del segle XIX. També val la pena destacar l'existència d'un forat al cap de sant Josep. Segons el propietari, es tracta d'un tret que un anarquista va fer a l'inici de la Guerra Civil l'any 1936, quan un grup d'exaltats va entrar a casa dels seus avis. Forat que caldria conservar com a part de la història d'aquesta pintura. Finalment, tot i el format ovalat del marc on es troba, en realitat la tela és quadrangular.
Pintura
Natura morta amb fruites i flors, completada per una figura femenina i un gos. Una típica escena de gènere de la segona meitat del segle XVII, que va ser dominada per pintors flamencs o germànics com ara Abraham Brueghel o Franz Werner von Tamm, i també alguns italians com són Nicola Vaccaro o Andrea Belvedere. Una obra que podria situar-se cronològicament cap a l'any 1700.
Pintura
Roser Bru (Barcelona 1923) va arribar a Xile el 1939 a bord del Winnipeg amb el viatge de rescat que va organitzar Pablo Neruda, amb el qual establiria amistat i col·laboració més endavant. La petja de la Guerra Civil i de l'exili ha estat fonamental en la vida i l'obra de Bru. Als anys seixanta, treballa sobre el tema de la dona des de postures d'un feminisme incipient, que s'anirà confirmant al llarg del temps. A Bru l'interessa la quotidianitat: la vida de la dona en aquells anys semblava feta per a la quotidianitat, per la rutina de la vida domèstica i familiar i això era a la vegada una presó i una font de dignitat. Va publicar a Barcelona les Diez Odas para diez grabados amb poemes de Pablo Neruda, en què es fa un elogi del treball femení de la llar. Però també cerca a expressar una concepció monumental de la dona, elevant-la a la categoria de deessa. Aquesta Mujer con sus partes té ja les qualitats de solemnitat i potència plàstica que seran pròpies del treball de Bru. La frontalitat i la voluptuositat podria remetre a les famoses estatuetes femenines de la prehistòria. Es vol transmetre també una sensació i una idea d'energia, de potència. És una figura totèmica, misteriosa i alhora carnal, que manifesta una determinació disposada a resistir els embats de la història. Els tons roses i blau turquesa destaquen sobre el fons granat i remarquen la silueta i les parts del cos. L'obra és de l'històric any 1968 que coincideix amb un auge de la reivindicació feminista.