Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l'altar major del monestir de Santes Creus. El Museu conserva la Nativitat, coronada per la figura de sant Joan Evangelista, i la Resurrecció de Crist, mentre que la resta de taules es conserven en una de les capelles de la catedral de Tarragona. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, finalitzés l'encàrrec.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Després d'una estada a París, on va assimilar la lliçó de l'impressionisme des del punt de vista temàtic i tècnic, i després d'exposar a Barcelona, el 1902, unes vistes impressionistes pintades en aquella ciutat fredament acollides per la crítica i el públic, Pidelaserra va realitzar una sèrie de paisatges, com aquest, amb un llenguatge molt personal en què combina les pinzellades properes al puntillisme amb un tractament sinuós i diluït en la representació dels celatges. El rebuig dispensat a aquestes pintures el va decidir a interrompre, durant un llarg període, la seva carrera artística.
L'escena representa el camí de Jesucrist, carregat amb la creu, cap al turó del Gòlgota, per ser crucificat. L'acció es desenvolupa amb gran teatralitat, a través dels gestos i les actituds dels personatges, i de nombrosos detalls. El color hi té un rol important perquè el to i l'ús del contrast crea efectes il·lusionistes. La tela reprodueix el mateix tema que Tiepolo ja havia pintat per a l'església de Sant'Alvise, a Venècia.
L'escena representa la trobada de la Sagrada Família, la Mare de Déu i l'Infant, amb els seus parents, santa Isabel i sant Joanet. Un argument apòcrif que té el seu origen en el text "Meditationes vitae Christi" del Pseudo-Bonaventura. És una escena de gènere o domèstica que permetia la inclusió del nu infantil en un tema sacre, utilitzada pels pintors del Renaixement, com Rafael en l'obra coneguda com "La perla" (Museu del Prado) i que va poder servir de font d'inspiració a Rubens. El quadre fou pintat cap al 1618 i se'n coneixen moltes còpies i rèpliques.
Tres personatges, dos homes i una dona d'edat avançada, vestits amb parracs, es disposen al votant d'una taula. La monumentalitat de les figures, les seves mirades d'absència, la buidor de l'habitació, les tonalitats d'ocres i grisos, donen un aire a l'obra que l'allunyen d'una simple escena de gènere. Es tracta d'una pintura de protesta davant les condicions que patien algunes persones, una pintura de temàtica social que va florir al segle XVIII amb la Il·lustració, i que pretenia trobar una lliçó moral constructiva. L'obra fou un encàrrec del col·leccionista Mariscal von Schulenburg, que se la va endur a la seva residència de Berlín.







