Mostrant 4105 - 4122 de 4335
Pintura
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
![image for: Diego Velázquez - Sant Pau - Cap a 1619 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38314/024242-000_18465_0.jpg "Diego Velázquez - Sant Pau - Cap a 1619 [1]")
![image for: Diego Velázquez - Sant Pau - Cap a 1619 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38314/024242-000_18459_0.jpg "Diego Velázquez - Sant Pau - Cap a 1619 [2]")
![image for: Diego Velázquez - Sant Pau - Cap a 1619 [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38314/024242-000_18465_0_0.jpg "Diego Velázquez - Sant Pau - Cap a 1619 [3]")
Pintura
El sant, assegut, porta túnica i es cobreix amb un mantell gruixut. La seva cabellera és fosca, la barba canosa i el rostre amb profundes arrugues, mentre que una aurèola de llum al voltant del cap declara la seva santedat. Mostra un llibre que indica la seva condició d'apòstol, i potser també la d'intel·lectual o filòsof, tot i que, a dalt a l'esquerra, apareix una inscripció que l'identifica clarament: "S. PAVLVS". Es tracta d'una pintura de joventut feta quan Velázquez encara vivia a Sevilla, poc abans d'entrar al servei del monarca espanyol Felip IV a Madrid. Aquesta obra es considera fonamental per a l'estudi de la influència del realisme pictòric de Caravaggio a Espanya.
Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
Pintura
La Batalla de Tetuan ocupa un lloc important en la memòria i en l'imaginari col·lectiu de moltes generacions de catalans. Envoltada d'un aura de veneració romàntica, ha esdevingut una icona popular de la nostra cultura. La fascinació que ha exercit, i segueix exercint, des de la seva arribada a Barcelona l'any 1875, l'han convertit en una de les creacions artístiques més apreciades del nostre passat recent. En el seu moment va ser una pintura d'història poc ortodoxa i força controvertida, gens fidel a les estructures del gènere, cosa que la feia singular i extraordinària. Tot i amb això, és una obra sense acabar, que va provocar el desencís del seu autor en convertir-se en un repte no assolit.Vegeu el vídeo La batalla de Tetuan de Fortuny, de l'atelier al museu (5')Vegeu el vídeo La batalla de Tetuan, estudi d'una obra (3:30')