La Batalla de Tetuan ocupa un lloc important en la memòria i en l'imaginari col·lectiu de moltes generacions de catalans. Envoltada d'un aura de veneració romàntica, ha esdevingut una icona popular de la nostra cultura. La fascinació que ha exercit, i segueix exercint, des de la seva arribada a Barcelona l'any 1875, l'han convertit en una de les creacions artístiques més apreciades del nostre passat recent. En el seu moment va ser una pintura d'història poc ortodoxa i força controvertida, gens fidel a les estructures del gènere, cosa que la feia singular i extraordinària. Tot i amb això, és una obra sense acabar, que va provocar el desencís del seu autor en convertir-se en un repte no assolit.Vegeu el vídeo La batalla de Tetuan de Fortuny, de l'atelier al museu (5')Vegeu el vídeo La batalla de Tetuan, estudi d'una obra (3:30')
Aquesta dona imponent és Lady Aletheia Talbot, esposa de Thomas Howard, comte d'Arundel i comte mariscal a la cort dels reis Jaume I i Carles I d'Anglaterra. El 1606 el comte, catòlic, es va casar amb Aletheia Talbot, hereva d'un altre comtat i d'una immensa fortuna. Gràcies al seu matrimoni, el noble va poder recuperar terres de la seva família, que havien estat confiscades per motius religiosos per la reina Isabel I.Si vols saber més sobre Lady Aletheia Talbot, comtessa d'Arundel, fes clicaquíi tindràs accés a la guia de Second Canvas on trobaràs més sobre la història i detalls d'aquesta obra.Veure gigapíxel
De família noble, Agnès va patir martiri al segle III en no voler casar-se amb el fill d'un prefecte romà. La santa, unida a Jesucrist, apareix acompanyada de l'anyell místic, símbol del messies. Amb un acurat efecte escenogràfic i el rostre extasiat de la santa, el pintor subratlla el vincle entre els dos protagonistes i simbolitza la comunicació que Agnès té amb la divinitat. Stanzione representa la pintura napolitana de mitjan segle XVII, amb la fusió del naturalisme i un classicisme hereu de la influència de Caravaggio i Guido Reni.
Sobre una taula, es disposa una gran varietat d'aliments: des d'un pa, fins a una ampolla de vi que reflecteix una finestra, passant per fruites de totes menes (pomes, raïm, melons lligats amb una corda) i un modest aixovar (un plat de ceràmica, un tovalló, un ganivet i una gerra feta a Talavera de la Reina). És una reproducció fidel del natural, sense cap intenció simbòlica, cosa que agradava molt a l'esperit il·lustrat de l'època de Carles III. La manca d'encàrrecs importants i els problemes de subsistència van fer que Meléndez centrés el seu art quasi exclusivament en aquest tipus de pintura.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"