L'aragonès Manuel Bayeu (1740-1809) era un frare cartoixà que no va parar de pintar tota la seva vida. Diuen que podria haver ascendit dins de l'orde, però Fra Bayeu mai va passar de ser considerat un simple “germà” o “llec”, posició dins dels cartoixans menys contemplativa, que li permetia ser més lliure a l'hora de pintar i viatjar fora del convent.Si vols saber més sobre l'autoretrat de Bayeu, fes clic aquí i tindràs accés a la guia de Second Canvas on trobaràs més sobre la història i detalls d´aquesta obra.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
El 1463 la confraria dels Blanquers va encarregar aJaume Huguetel retaule per a l'altar major de l'església de Sant Agustí Vell de Barcelona. Les extraordinàries dimensions del moble, un dels més grans de la pintura gòtica catalana, i l'època de crisi que vivia llavors el país, van endarrerir l'acabament del retaule fins al 1486 i van propiciar la intervenció de diversos membres del taller d'Huguet, especialment la d'un membre de la família Vergós. Es conserven vuit taules d'aquest retaule, set al Museu Nacional d'Art de Catalunya, iuna més al Museu Marès.
Una sèrie de recipients, metàl·lics i de terrissa, estan disposats sobre un ampit. L'altre protagonista és la llum, que fa aparèixer els objectes de la negror del fons, en modela els volums i en contrasta els colors. Una composició pictòrica que respira serenor i silenci, on el temps està aturat, i amb un significat conceptual que ens trasllada a experiències com les que proposa l'art d'avantguarda. És un exemple del gènere de la natura morta a la pintura del Segle d'Or espanyol i també del gust per allò essencial a l'art de Zurbarán.
Quatre codonys de mida natural destaquen sobre el fons negre, mentre un focus de llum modela, des de l'esquerra, la fruita, que reflecteix el seu color daurat en la vora del metall del plat que l'acull. Sota a la dreta, en primer terme, una tela blanca. La tela original està reentelada i els estudis radiogràfics fan pensar que un dia es va retallar d'una altra de més gran per convertir-la en un quadre independent. Potser era un detall d'una escena religiosa d'interior domèstic amb un plat de fruites al·lusiu a la Redempció, freqüent en la producció de Zurbarán. Hi ha discrepàncies entorn de la cronologia. La factura pictòrica i la composició situen la tela prop dels anys trenta del segle XVII, encara que també es podria relacionar amb les obres de la darrera etapa de l'artista.
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.







