"El Greco", després d'iniciar-se com a pintor a l'illa de Creta, va evolucionar cap a la modernitat de l'art de Venècia, i després es va instal·lar a Toledo. El tema central d'aquest quadre és la reunió entre els dos apòstols Pere i Pau, que havien mostrat el seu desacord. Aquest fet s'insinua amb la salutació de les mans que s'entrecreuen i no arriben a contactar. Pere, un vell cansat, sembla fer un gest de cessió o reconeixement cap a Pau, qui subjecta amb orgull l'espasa, atribut que li és propi. Per darrere d'ells apareix un escenari de núvols magnífic que s'obre al blau del cel per ressaltar l'aurèola de la seva santedat. L'obra mostra la gran riquesa argumental i cromàtica pròpies de l'art del mestre cretenc.
Retrat d'un jove cavaller, de qui es desconeix la identitat. Per la indumentària, estranya en la Venècia de l'època, podria ser un aristòcrata estranger de pas per la ciutat dels canals. La crítica coincideix a atribuir l'obra al Tintoretto de la dècada dels anys 50 del segle XVI, moment en què el pintor va realitzar els seus millors retrats. Un quadre que destaca per les qualitats plàstiques, amb una gamma cromàtica reduïda, però plena de contrastos, i que mostra la caracterització psicològica del cavaller, de mirada displicent i altiva.
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
La creu que porta Crist simbolitza el seu triomf sobre la mort i no un instrument de martiri. El rostre no reflecteix dolor, sinó serenor i una mirada confiada en la vida eterna. És un tema iconogràfic que s'inspira en el De imitatione Christi, publicat al primer quart del segle XV, que pretenia instruir l'ànima del fidel en la perfecció cristiana. L'obra permet admirar la pinzellada característica del pintor, amb la qual modela els volums amb el color i deforma els cossos per reflectir la inquietud espiritual dels personatges.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Taula d'un retaule dedicat a diverses advocacions. Santa Caterina, coronada, com correspon a una santa verge, sosté amb una mà la palma del martiri i, amb l'altra, una espasa, amb la qual amenaça l'emperador, estirat a terra. Al costat de la santa, apareix la roda amb punxes, instrument utilitzat en un dels martiris als quals va ser sotmesa.
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l'altar major del monestir de Santes Creus. El Museu conserva la Nativitat, coronada per la figura de sant Joan Evangelista, i la Resurrecció de Crist, mentre que la resta de taules es conserven en una de les capelles de la catedral de Tarragona. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, finalitzés l'encàrrec.