La maiestats domini o Crist en majestat de Sant Climent de Taüll és una de les icones de l'art romànic. Presideix un conjunt datat a partir de la consagració de l'església, l'any 1123, pel bisbe Ramon de Roda de Isàvena. Per entendre'n la iconografia cal observar les importants restes, perfectament visibles, que es conserven a l'església d'origen.La volta de l'absis presenta el tema principal, el Crist en majestat, inscrit en la màndorla i envoltat pels símbols dels evangelistes i àngels. A sota, el mur conté les figures de Maria i els apòstols inscrites als arcs. Al nivell inferior apareixen els cortinatges habituals, aquí molt malmesos. L'arc intern està centrat per la mà de Déu, que forma part de la representació de les ofrenes de Caïm i Abel conservades parcialment in situ, on també s'observa l'escena de la mort d'Abel en mans del primer. L'arc extern conté l'Agnus Dei apocalíptic, amb set ulls, una imatge emblemàtica per si mateixa. És igualment remarcable l'escena del pobre Llàtzer a la porta de la casa del ric Epuló, el banquet dle qual també es conserva in situ.Descobreix tots els detalls d'aquesta obra en super alta resolució:Per saber-ne més:Reconstrucció virtual i mapping de l'església de Sant Climent de TaüllMirar de prop el Crist de Sant Climent de TaüllVídeo-resum de la restauració a l'església de Sant Climent de TaüllVídeo de l'arrencament de les pintures murals de Sant Joan de Boí, 1978Itinerari virtual: Les veus del romànic
La decoració de l'absis central de Sant Climent de Taüll és l'obra més coneguda i emblemàtica del Museu Nacional. És també una obra mestra del romànic europeu. La figura del Crist en Majestat, solemne i poderosa, resulta un arquetipus perfecte de molts trets d'estil que tradicionalment s'associen al romànic, com ara l'antinaturalisme, la monumentalitat, l'exuberància ornamental o la tendència a les formes geomètriques i a l'abstracció. A Taüll es reconeix la mà precisa d'un pintor genial, de gran personalitat, que aplica a la decoració mural certes receptes tècniques que són habituals a la pintura sobre taula de l'època, com ara l'accentuació dels perfils o la creació de volums a partir de la gradació tonal de color. La inscripció pintada a la columna detalla la consagració de l'església pel bisbe Ramon de Roda l'any 1123, data a la qual s'aproxima bé la realització de les pintures. Evidentment, la tosca decoració angèlica de l'absidiola lateral és obra d'un taller diferent, que també actua a la veïna església de Santa Maria.La simplicitat de l'arquitectura de Sant Climent de Taüll contrasta amb la brillant execució de la decoració interior, obra de primeríssima qualitat. La iconografia manté el programa més característic del romànic català, combinant el Crist en Majestat a la conca superior, un apostolat amb la Mare de Déu al registre central, i cortinatges a la part inferior del mur. La decoració conservada al museu es completa als dos arcs triomfals, on destaquen els medallons amb la Mà de Déu (Dextera Domini) i l'Anyell de Déu (Agnus Dei), i al costat esquerre la representació del pobre Llàtzer. A l'església d'origen es conserven importants fragments, especialment al presbiteri.
L'existència de portades pictòriques en el romànic és poc coneguda. Devien ser freqüents, però, com que la pintura quedava a la intempèrie, la majoria han desaparegut, com és el cas de la que hi havia al monestir de Ripoll, de la qual s'han descobert restes darrere la gran portalada esculpida del segle XII. La preservació de la portada de Sant Joan de Boí resulta, doncs, excepcional. És posterior a la decoració mural de l'interior, i estava presidida per un crismó (desaparegut) sostingut per quatre figures angèliques.A la part més baixa, cal observar la presència d'abundants grafits de tema bèl·lic, de datació imprecisa.
Les pintures de l'església de Santa Maria de Mur són molt importants per a la història del patrimoni romànic català, ja que el polèmic arrencament i la venda a l'estranger de la decoració de l'absis central (que es conserva al Museum of Fine Arts de Boston) van motivar que les autoritats catalanes duguessin a terme una gran campanya d'arrencaments entre 1919 i 1923. Es pretenia evitar que altres pintures romàniques fossin també venudes a l'estranger. Pel que fa a les restes de l'absidiola meridional, on es representa una Ascensió de Crist, es van arrencar a la dècada del 1950.Per saber-ne més, consulteu la guia temàtica "Mur: cent anys de l'arrencament de les pintures".
Dins del corpus d'obres adscrites a l'anomenat cercle de Pedret, les pintures d'Àger tenen especial similitud amb l'única d'aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l'harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d'Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d'Urgell.
Malgrat el caràcter eminentment religiós de l'art medieval, la noblesa laica acostumava a actuar com a responsable de l'encàrrec i finançament d'obra artística. La representació de la figura del comitent no és inusual en l'art romànic, com testimonia aquí la presència de la comtessa Llúcia de Pallars, retratada a la part inferior dreta de l'absis. La noble dama vesteix luxosament i duu a les mans un ciri encès, atribut que és propi de les persones difuntes. Aquest detall fa suposar que les pintures es van finalitzar després de la seva mort, documentada l'any 1090.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
L'absis és l'espai més important de l'església, el lloc on s'emplaça l'altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dir, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d'Urgell. Malgrat que s'ha conservat incomplet, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestat dins d'una màndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols dels Evangelistes) que presideix la conca absidal. Al registre del mig s'hi representa una sèrie d'apòstols, entre els quals s'inclou també la figura de Maria, Mare de Déu. El registre inferior, que no s'ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.
La presentació emmarcada de la Lapidació de sant Esteve fora de la seva ubicació original (a l'extrem de la nau lateral, en posició elevada, enfront de l'escena dels joglars) permet observar amb atenció una de les escenes més representatives de la decoració mural de Boí. L'interès en la narració i el dinamisme són característics d'un estil pictòric que remet a la pintura francesa de la regió de Poitiers, i que s'ha vinculat també amb la rica miniatura llemosina de finals del segle XI. A més, des del punt de vista iconogràfic, el tema mostra la importància de la difusió del culte a determinats sants des de l'àmbit francès.Estudi i restauració integral (pdf)