Mostrant 325 - 342 de 4304
Pintura
Petita icona grega amb la Dormició de la Mare de Déu. La Verge apareix en el centre sota una llit-altar envoltada per catorze personatge: els dotze apòstols i altres dos (ubicats a sobre seu), que es podrien identificar amb sant Ciril i sant Metodi, sants lletrats venerats per la cultura eslava (cal tenir en compte que el de la banda esquerra porta un llibre on s'observa un crismó). A la part superior s'aprecia a Crist rebent l'ànima de la Mare de Déu, ambdós emmarcats per una atmetlla mística o mandorla. Al capdamunt de la taula i a les auròles d'alguns dels sants hi ha unes inscripcions, les quals estan escrites amb caràcters que indueixen a la confusió, donat que alguns són de l'alfabet grec i altres de l'alfabet eslau. La majoria d'aquestes inscripcions no es poden llegir amb claredat, a causa del deteriorament de les mateixes i a la brutícia que les cobreix. De fons s'observen unes columnes clàssiques, fet que ens pot fer pensar en una escena desenvolupada en un interior arquitectònic, i també deurien servir de pauta a l'hora de datar l'obra. Una mena de sanefa limita la representació a tot el seu voltant, com si fos un espai mort on hi havia d'anar un marc. La taula té forma còncava.
Pintura
En el compartiment central hi ha el Bateig de Crist per sant Joan Baptista acompanyat per l'arcàngel Miquel, també present en el batent esquerre en el moment del pesament de les ànimes, mentre al batent dret hi ha un episodi de l'hagiografia de sant Francesc d'Assís. A la part exterior de les dues portelles apareixen les figures de l'arcàngel Gabriel i la Mare de Déu, en el moment de l'Anunciació. El programa representat gira al voltant de la idea de la redempció i de la renovació en la fe que suposa l'acte del baptisme. Per la mida de l'obra i per l'escut heràldic que hi ha a l'angle superior dret d'una portella, es tractaria d'un encàrrec privat, destinat a presidir una capella familiar en un temple. Des del punt de vista formal, l'obra és una manifestació paradigmàtica del treball del Mestre de Frankfurt, pintor flamenc que deu el seu apel•latiu a dos tríptics que es conserven en aquesta ciutat alemanya. La plàstica de l'artista empra solucions i fórmules eclèctiques: la composició de la taula central deriva d'un gravat de Martin Schongauer, i recorda obres de Gerard David; la tipologia de l'arcàngel Gabriel deriva de models gestats en el taller dels germans van Eyck, i que també fou reinterpretat per Roger van der Weyden i el Mestre de Flémalle.
Pintura
Sargues del revestiment interior de les portes d'un retaule dedicat a la vida de santa Caterina, que prové de la capella funerària de Fernando Álvarez de Toledo, a l'església de San Salvador de Toledo. La datació seria a partir de 1499, quan s'acaba la construcció de la capella, fundada el 1497. A la part superior: a l'esquerra, l'Epifania; a la dreta, sant Pere i sant Pau. A la part central: a l'esquerra, santa Caterina davant de Maximià en el temple; a la dreta, santa Caterina davant els doctors d'Alexandria i la presidència de l'emperador Maximià. A la part inferior: a l'esquerra, miracle de la santa presó; a la dreta, miracle de santa Caterina en el seu martiri. Parro (1857) comenta que el retaule tenia "dos hojas de puerta colosales, en cuyas caras interior y esterior hay también bosquejadas pinturas al temple de varios santos, que por no haberse concluido disuenan mucho delas que acabamos de reseñar". Pel que fa a l'atribució, la historiografia ha debatut l'autoria de tot el conjut. Post fou el primer d'escriure sobre aquest retaule, i trobava que la seva composició i estil era similar a l'altar major de la catedral d'Àvila. Com a Àvila, Post observa en aquest conjunt tres mans: Pedro Berruguete, Juan de Borgoña i un anònim Mestre del Trànsit (autor de les sargues). Posteriorment, diferents autors han entrat a assenyalar si Berruguete era present o no, però sembla indubtable que, com a mínim, Borgoña i l'anònim hi treballen. En relació amb les portes de sarga del museu, al marge de l'opinió de Post, Morte (2007) troba paral·lelismes amb el també anònim Mestre de Bolea (pintor que sovint s'ha vinculat amb l'obra Juan de Borgoña). I Pascual de Cruz (2012) opina que aquest mestre anònim que assenyalava Post, s'hauria d'identificar amb el pintor Lorenzo de Ávila (doc. 1507-Toro, 1570), seguidor de l'art de Pedro Berruguete i de Juan de Borgoña.
Pintura
Com es pot apreciar, l'obra està plena de personatges, fins al punt de semblar caòtica, amb alguns individus a cavall i altres caminant. Es tracta d'una escena al aire lliure, on es poden apreciar muntanyes y vegetació a fons, així com una mena d'escalinata que potser pertany a un temple o un palau a la cantonada esquerra. Dins l'embolic de personatges, n'hi ha un que destaca, una dona que apareix coberta per un para-sol a la part esquerra. És això el que dóna sentit al tema de l'obra, ja que potser sigui la Reina de Saba amb el seu seguici. En concret, es representa el moment en què Saba marxa de Jerusalem després d'haver visitat al Rei Salomó (1 Reis 10: 1-13; i 2 cròniques 9: 1-12). En aquesta visita ella queda impressionada per la riquesa i la saviesa del monarca, i a més es dóna compte de què el Déu de Salomó es el Déu veritable, i llavors és quan la Reina de Saba es converteix al monoteisme i abandona als seus déus. Aquest canvi de religió podria explicaria la representació dels carros que hi ha representats al cel de l'escena, on, mitjançant una mena d'al·legoria, veiem com el Déu Amm de Saba es marxa i entra Jahvé. La tècnica amb què està executada l'obra és tremp sobre taula, té unes dimensions molt petites 16x26 cm, més un marc daurat, també de fusta, de 29x39x5'5 cm. D'autoria desconeguda. La datació s'ha fixat cap a l'any 1700.
Pintura
En el compartiment central hi ha el Bateig de Crist per sant Joan Baptista acompanyat per l'arcàngel Miquel, també present en el batent esquerre en el moment del pesament de les ànimes, mentre al batent dret hi ha un episodi de l'hagiografia de sant Francesc d'Assís. A la part exterior de les dues portelles apareixen les figures de l'arcàngel Gabriel i la Mare de Déu, en el moment de l'Anunciació. El programa representat gira al voltant de la idea de la redempció i de la renovació en la fe que suposa l'acte del baptisme. Per la mida de l'obra i per l'escut heràldic que hi ha a l'angle superior dret d'una portella, es tractaria d'un encàrrec privat, destinat a presidir una capella familiar en un temple. Des del punt de vista formal, l'obra és una manifestació paradigmàtica del treball del Mestre de Frankfurt, pintor flamenc que deu el seu apel•latiu a dos tríptics que es conserven en aquesta ciutat alemanya. La plàstica de l'artista empra solucions i fórmules eclèctiques: la composició de la taula central deriva d'un gravat de Martin Schongauer, i recorda obres de Gerard David; la tipologia de l'arcàngel Gabriel deriva de models gestats en el taller dels germans van Eyck, i que també fou reinterpretat per Roger van der Weyden i el Mestre de Flémalle.
![image for: Pere Garcia de Benavarri - Santa Bàrbara - Cap a 1460-1470 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/113316/015933-000_075212.jpg "Pere Garcia de Benavarri - Santa Bàrbara - Cap a 1460-1470 [1]")
