Mostrant 3187 - 3204 de 4304
Pintura
Bernat Martorell, un dels pintors més rellevants del gòtic català, va realitzar aquest retaule segurament a la dècada de 1430. És un dels pocs conjunts del pintor que conservem sencer. De dimensions reduïdes, és dotat d'un cos principal de tres carrers i dos pisos, a més de la predel·la, que conté un magnífic cicle dedicat a la Passió de Crist. En el carrer central figura la imatge del titular vestit com a diaca, duent el llibre i la palma que l'assenyala com a màrtir, i davant de l'eculi, que fou un dels instruments emprats en la seva tortura. Al seu costat es desenvolupen quatre escenes de la passió del sant i, a sobre, en lloc de l'habitual Calvari que corona el compartiment cimer dels retaules de l'època, hi trobem una imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que amb el seu mantell obert aixopluga dos grups de personatges, encapçalats per sant Benet i sant Bernat, els principals sants de l'orde benedictí i cistercenc, respectivament. La presència d'aquests sants, unida a la representació de les armes del monestir de Poblet en el guardapols, ha dut a pensar que o bé el conjunt va ser fet originàriament per a l'ermita de la Santa Creu de Menàrguens, una localitat que a l'època depenia del cenobi pobletà, o bé que en realitat havia estat destinat a Poblet i que amb el temps fou traslladat a aquesta ermita.
Pintura
El 1463 la confraria dels Blanquers va encarregar aJaume Huguetel retaule per a l'altar major de l'església de Sant Agustí Vell de Barcelona. Les extraordinàries dimensions del moble, un dels més grans de la pintura gòtica catalana, i l'època de crisi que vivia llavors el país, van endarrerir l'acabament del retaule fins al 1486 i van propiciar la intervenció de diversos membres del taller d'Huguet, especialment la d'un membre de la família Vergós. Es conserven vuit taules d'aquest retaule, set al Museu Nacional d'Art de Catalunya, iuna més al Museu Marès.
Pintura
El 1463 la confraria dels Blanquers va encarregar aJaume Huguetel retaule per a l'altar major de l'església de Sant Agustí Vell de Barcelona. Les extraordinàries dimensions del moble, un dels més grans de la pintura gòtica catalana, i l'època de crisi que vivia llavors el país, van endarrerir l'acabament del retaule fins al 1486 i van propiciar la intervenció de diversos membres del taller d'Huguet, especialment la d'un membre de la família Vergós. Es conserven vuit taules d'aquest retaule, set al Museu Nacional d'Art de Catalunya, iuna més al Museu Marès.
Pintura
Taula amb la figura de la Mare de Déu de la Misericòrdia que aixopluga sota el seu mantell una multitud de personatges integrada per homes, a l'esquerra, i dones, a la dreta, de diferents edats i condicions i entre la qual podem trobar laics i religiosos. El seu mantell, sostingut per dos àngels, protegeix els éssers humans de les cinc fletxes que han caigut del cel, i que simbolitzen un dels mals més temuts i estesos a l'Europa de la baixa edat mitjana, la pesta. Al marge inferior esquerre de la taula apareix un arbre, una petita alzina, anomenada en castellà "carrasca", denominació que fa referència al lloc de procedència de la taula, l'ermita de la Mare de Déu de la Carrasca de Blancas (Terol).Gràcies a una antiga descripció de 1739, de R. A. Faci, que va veure el retaule encara al seu lloc d'origen, l'altar principal de l'ermita, sabem que la taula actualment conservada al museu era la part central d'un tríptic que incloïa almenys dues taules laterals més, amb les figures de sant Joan Baptista a la dreta de la Verge i de sant Antoni Abat a l'esquerra. Sembla que aquestes taules encara es conservaven quan es va vendre la taula central, el 1919. La de sant Joan Baptista es va localitzar posteriorment a la col·lecció Losbichler de Barcelona. D'altra banda, segons la descripció de R. A. Faci, la taula de la Mare de Déu de la Misericòrdia incloïa la figura, avui perduda, de Crist llançant les fletxes des de la part superior. El dosser que corona la taula és modern i es va afegir quan la peça es va incorporar a la col·lecció Plandiura.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
