Mostrant 2683 - 2700 de 4335
Pintura
Les pintures de Bellcaire d'Empordà representen al museu els corrents pictòrics catalans i aragonesos relacionats amb el Poitou, al centre de França. Aquest fragment forma part de la representació de la Pentecosta que presidia l'absis de l'església, del qual es conserva un altre fragment al Museu d'Art de Girona (fons del Museu Diocesà). Hi apareixen dos dels apòstols que es representaven a la part inferior de la composició, sota les llengües de foc que sorgeixen de l'Esperit Sant. Aquest tema, poc habitual en la pintura romànica, simbolitza l'inici de l'evangelització per part dels apòstols.
Pintura
Les pintures murals de Tubilla del Agua mostren els contactes artístics existents entre diferents territoris de la península Ibèrica, especialment entre Catalunya, Aragó i Castella, atès que pertanyen al mateix estil que les pintures de Santa Maria de Taüll. S'hi representen dos àngels en lluita amb un drac, tema relativament freqüent en l'art romànic. En concret, pot referir-se al combat angèlic contra les forces del mal, recollit en el text de l'Apocalipsi. Les figures estan tractades amb elegància, especialment la de la dreta, identificable amb l'arcàngel Miquel, el titular de l'església d'origen.
Pintura
Aquestes dues taules contenen sis episodis de la biografia de sant Andreu, és a dir, de la seva hagiografia:Carrer esquerre:Predicació de sant Andreu; Sant Andreu davant del procònsol EgeuCarrer dret:Crucifixió de sant Andreu; Aparició de sant Andreu a un bisbe temptat pel dimoniEl cicle es clou, a continuació de la seva crucifixió, amb un miracle pòstum habitual: l'aparició de l'apòstol a un bisbe temptat pel dimoni que, tot i adoptar fesomia femenina, es reconeix per les urpes que li surten per sota el vestit. Dues taules conservades a l'estranger, una amb la imatge del sant titular i l'altra amb el Calvari, devien constituir el carrer principal del conjunt. Pere Teixidor va ser el principal pintor de Lleida del primer terç del segle xv, el màxim representant del primer gòtic internacional a ponent.
Pintura
És molt possible que aquesta taula sigui un fragment de biga paredera, sobre la qual recolzava un embigat. En destaca el tema religiós poc freqüent de l'ofrena dels pares de la Mare de Déu al Temple, on el sacerdot jueu i els seus acòlits han estat caracteritzats amb les capes llargues amb caputxa, reglamentàries a determinats indrets de la Corona d'Aragó arran del concili del Laterà IV de 1215. Aquesta particularitat es fa habitual en la pintura gòtica de la primera meitat del segle XIV. La peça enriqueix la col·lecció d'elements d'enteixinat del museu, majoritàriament de temàtica ornamental o profana.
Pintura
Aquesta figura, juntament amb la de la Mare de Déu, formava part de la Crucifixió que decorava el mur nord de l'església d'Estaon, la part central de la qual es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El seu autor no va ser qui va pintar l'absis principal de l'església, tot i que es devien pintar en dates properes. El seu estudi, en canvi, no pot prescindir de la comparació amb la mateixa escena a les pintures de Sorpe amb la qual, en termes generals, comparteix estil, temàtica i trets característics d'alguns dels personatges, fins al punt de mostrar la versatilitat d'uns mateixos models en dues crucifixions ben diferenciades.