Fragment de la Pentecosta amb dos apòstols asseguts i en actitud de conversa. L'escena, que es complementa amb els quatre apòstols conservats al Museu d'Art de Girona, estava situada a la part inferior de la representació. Els personatges estan asseguts i agrupats de dos en dos, amb posat i gestos de conversa; damunt d'ells són encara visibles les llengües de foc provinents de l'Esperit Sant. Es pensa que a Bellcaire es va partir d'un model que no devia provenir d'un format monumental, ja que aquesta temàtica és poc usual a la pintura monumental romànica.
Es tracta d'un fragment de pintura mural on apareixen dos àngels o arcàngels, ambdós amb les llances corresponents, en lluita amb un drac de doble cos i cua. Ambdues figures aixequen el braç dret amb intenció de clavar la llança, però de la dreta, que pot ser identificat com l'arcàngel sant Miquel, sosté un escut ovalat campejat de color blau. \nL'escena es troba emmarcada amb una faixa vermella, cosa que fa pensar en que podria estar aïllada en el context de l'església, tot i que en relació a la dedicació del temple, i associada amb alguna capella.
Fragment de pintura mural provinent de l'escena de la Crucifixió situada a la part alta del mur nord de l'església de Santa Eulàlia d'Estaon. Completa, junt a la Verge que també prové de la Col•lecció Gallardo, la composició del Crist a la creu amb Longinos, Estefaton i la personificació del Sol conservats al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. Aquesta escena, per estil i composició, ha estat relacionada amb la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe.\n\nEl sant vesteix un mantell blau sobre túnica vermellosa. El nimbe és també de color vermellós. Devia tenir totes dues mans girades, amb la palma cap endavant, si bé actualment només es pot veure l'esquerra. Inclina el cap cap a la seva dreta, cap a la creu. La figura es conserva de cos sencer, encara que el costat dret està força mutilat. Sobre seu s'observa l'extrem del braç esquerra de la creu.\n\nLa capa pictòrica es conserva desgastada i la figura fragmentària. Tanmateix pot apreciar-se la qualitat d'una figura estilitzada, de cànon i faccions allargassades i la presència constant d'un traç fosc que dibuixa i delimita les diverses formes.







