La retratada és la besàvia de la donant, mare de Concepció Ferrer Mas i àvia de Joan Güell i Ferrer.
Safata d'argent amb gerra de vidre amb aiguardent i un dolç anomenat "pinyonada". A la dreta copa d'argent (un bernegal en castella) i un gerro de terrissa de color vermellós per a l'aigua perfumada (búcaro en castellà). Obra que el 1947 es va considerar de Francisco de Zurbarán, però en el seu ingrés al museu (1961) es va considerar anònim. Si el comparem amb una natura morta amb dolços que hi ha al Museu de Sitges (Yeguas 2019 i Yeguas 2021), atribuït a Antonio Ponce, veurem quasi és una versió d'un fragment d'una composició de majors dimensions.
Conjunt de quatre taules comprades en subhasta a la sala "Setdart" d'Arenys de Mar. Les obres estaven catalogades com a "escola sevillana", però el professor Joan Bosch i Ballbona, membre de la Junta de Qualificació, ha proposat d'atribuir-les al pintor Joan Baptista Toscano. Segons Bosch Ballbona, les pintures en qüestió tenen gran afinitat amb el retaule major i el retaule del Roser de Sant Andreu de Llavaneres, obres documentades del dit Toscano. El tema iconogràfic de les obres és un cicle hagiogràfic de l'apòstol sant Jaume: Detenció de sant Jaume i els seus deixebles (MNAC/MAC 214658), Decapitació de sant Jaume (MNAC/MAC 214659), Sant Jaume a la batalla de Clavijo (MNAC/MAC 214660), i Aparició de la Mare de Déu a sant Jaume i als seus deixebles (MNAC/MAC 214661).







