Plafó decoratiu que representa, en primer terme i com figura principal, una dona de perfil a l'esquerre, de peu. Cara, part superior del bust i mans en relleu. Flor al cabell. Amb la mà dreta subjecta unes cintes del seu vestit. En el segon terme, jardí amb estanc, parterre, tancament de barders i arbres.
Plafó decoratiu fet en marquetería (fusta blanca de boix grèvol),representant una dona de perfil, tres quarts cap a la dreta, de peu. Cara, part superior del bust i mans en relleu. Amb la mà dreta sobre el pit i l'esquerra baixa subjecte una estola o echarpe. Fons: paisatge amb un llac, arbres i a la part inferior dreta mata amb una flor
Aquesta caixa de núvia, que formava part de la col·lecció Par Espina, va entrar a formar part del Museu d'Art de Catalunya el 1966. S'ha relacionat amb una caixa nuvial que el 1881 estava en propietat de Francesc Pla en una casa a Monistrol de Montserrat, un espai que antigament havia estat palau dels abats del Montserrat (anomenat "Palau prioral"). Està formada per un buc paral·lelepipèdic amb coberta plana i calaix a tot el llarg per damunt d'un gran sòcol motllurat i atalussat. Es tracta d'un exemplar molt ric dins de les anomenades caixes catalanes les quals podien ser de diferents mides tot i que sovint eren pensades per tal de reposar directament a terra i, en cas de ser decorades, només ho estaven per tres costats ja que el quart anava adossat a la paret o al llit. Des de mitjan segle XV i fins a la primera meitat del XVI, les caixes catalanes de millor qualitat eren de fusta d'àlber o de noguera daurada i policromada. Inicialment només eren obertes per dalt encara que amb el temps van rebre una obertura lateral a la banda dreta amb tres o quatre calaixos, tal i com succeeix en aquest cas. El frontis, doncs, es conforma per dos plafons rectangulars, abatible el de la dreta, separats per mitjà d'un muntant central o "monjo" decorat amb trepats o traceria calada, on hi ha el pany i la tancadura. L'obertura lateral permet veure els tres calaixos horitzontals per damunt dels quals hi ha sis calaixets formant un requadre. La talla gòtica decora també els calaixos, l'enquadrament dels plafons i els plafons laterals, tots ells decorats per motllures dobles formant un rombe central al bell mig del qual hi ha un escut on, segurament, hi deurien anar les armes dels posseïdors. Segons Vilarrúbias, aquest treball és un producte sortit de tallers barcelonin entre 1500 i 1520, però per altres elements, com una la decoració grotesca i una data que apareix a la pintura, comenta que hauria estat intervingut amb posterioritat (aproximadament a mitjans del segle XVI). Aquesta decoració pictòrica que es troba als plafons, al calaix corregut de la base i l'interior de l'arca, feta a base de fulles menudes i gerros renaixentistes daurats que es retallen sobre el fons. La cara interior de la coberta es preveia que es podia exhibir mantenit-la aixecada i, per això, hi ha una pintura. En concret, trobem dos plafons en els quals s'hi representa l'àngel Gabriel a l'esquerra i la Mare de Déu a la dreta, formant l'escena de l'Anunciació. L'àngel avança cap a la Mare de Déu, la qual està agenollada davant d'un petit moble mentre que a la dreta pot veure's un llit amb dosser sobre una tarima (sembla que al moble on es recolza la Mare de Déu s'hi pot llegir la data 1548); el model de san Gabriel deriva d'un gravat d'Albrecht Dürer del 1503. El moble és obra d'un taller desconeguda, i està molt relacionat amb d'altres exemplars conservats, com dues caixes de núvia del Museu d'Arts Decoratives de Barcelona i que anteriorment formaven part de la col·lecció Muntades (MADB 64.151) i de la col·lecció Josep Oriol Borràs i Quintana (MADB 40.914) respectivament i, sobretot, amb un exemplar del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. En relació amb la pintura, s'ha dit que era d'un estil i influència italiana, però Bosch Ballbona la circumscriu a redós de l'art desenvolupat a Catalunya entre 1520 i 1530, en concret, amb les tipologies humanes que pintava Joan de Borgonya i l'obra primerenca de Pere Nunyes, i que adjudica a un pintor anònim que també hauria realitzat les taules de "Sant Sebastià i sant Joan Baptista" del Museu d'Art de Girona (amb els números d'inventari 250331 i 250332).
El cos inferior o base, de fusta, format per armari de dues portes i dos calaixos al damunt. A la superfície, placa de marbre jaspejat amb rosa i gris. Bocaclaus, frontisses i tiradors de llautó daurat, de formes corvilínies i molt historiades. Als laterals, petites mènsules i contraforts, de fusta calada creant formes corvilínies, que sustenten dos prestatges. El cos superior o vitrina, de fusta de cirerer, format per tres armaris, el del centre molt més gran, que s'uneix al cos inferior per mitjà d'una arcada peraltada amb motllura calada. Portes de vidre blau mar amb elements estilitzats pintats de color ocre-taronja. Bocaclaus, frontisses i tiradors de llautó daurat, de formes corvilínies i historiades.







