Mostrant 5563 - 5580 de 8187
Dibuix
El convent del Carme acollia els religiosos de l'orde de la Mare de Déu de la Muntanya del Carmel o Carmelites Calçats, i era al davant de l'Hospital de la Santa Creu. Començà a aixecar-se al segle XIII i tenia l'entrada al carrer del Carme. A la part nord es va construir el claustre (segle XIV) i més endavant es va fer un segon claustre al nord del primer. Als segles XVI i XVII es va reedificar el primer, adoptant l'aspecte que veiem al dibuix de Delamare. Va ser destruït quasi completament el 1835, arran de les bullangues, per un incendi. Aleshores la comunitat es va dispersar. Després es va reconstruir i reformar, i així esdevingué Universitat Literària, fins que el 1873 l'ensenyament es traslladà al nou edifici de la Universitat, a la plaça del mateix nom.
Dibuix
El monestir, de monges Comanadores de Sant Jaume, es va establir a Barcelona al segle XIII. Ocupava el solar que hi ha entre la Plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). Després de dissoldre's la congregació el 1810, l'edifici es convertí en hospital militar, tal i com mostra el rètol que apareix a sobre de la porta d'entrada al dibuix. El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu, i el 1871, després de gestions per evitar l'enderroc, l'edifici es va traslladar a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època era una zona de camp, conservant l'estructura original del monestir; el claustre, però, no es traslladà fins el 1888. L'actual església consta també d'un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869.
Dibuix
Podria tractar-se d'una casa que hi ha al carrer Comtal, núm. 27, a Barcelona, que data del segle XIV i que havia estat casa d'esbarjo dels comtes de Barcelona.
Dibuix
Vista de la capçalera de l'església i del passeig del Born des del Passeig Nou o de l'Esplanada. El passeig va ser projectat per Agustín de Lancaster y Araciel, Capità General de Catalunya a finals del segle XVIII. Les obres van durar entre 1796 i 1802. El Passeig de l'Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla.
Dibuix
De les quatre fonts que hi havia al llarg de la part central del passeig, aquesta és la més propera al costat de mar, dedicada a la deessa Aretusa (als gravats antics podem veure que l'estructura d'aquesta Font coincideix amb la dibuixada per Delamare). El passeig de l'Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla. Començava al passeig de la Duana (actual avinguda del Marquès de l'Argentera) on hi havia el Jardí del General, continuava pels terrenys on després s'aixecaria el mercat del Born i resseguia un curs paral·lel al de l'actual carrer del Comerç fins a morir prop de l'actual placeta del Comerç, davant del baluard del Portal Nou.Aquest passeig fou batejat oficialment com a passeig de Sant Joan, si bé era conegut popularment com el passeig o Jardí Nou o de l'Esplanada, en referència al gran espai buit que havien deixat els enderrocs que es varen executar per construir la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat de 1714. El passeig es portà a terme entre 1796 i 1802. Estava format per diverses fileres d'arbres a cada banda, un camí central amb quatre fonts brolladors situades de forma més o menys equidistant. D'aquestes fonts avui només se'n conserva una, la font d'Hèrcules que des de l'any 1928 es troba emplaçada a l'encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega. Croquis de paisatge i de càntirs al revers.
Dibuix
Curiosa vista del que seria l'any 1827 la zona fora muralles de Barcelona, al camí a la vila de Santa Maria de Sants, amb Montjuïc al fons. Veiem un petit pont i unes construccions en ruïnes sobre un turó, que podrien ser les restes d'un antic monestir o d'un punt de trobada al camí; potser l'antic monestir de Santa Maria de Valldonzella, al camí entre Barcelona i Sants, que quedà destruït a la guerra dels Segadors (1640-1652). El que difícilment podria ser és una representació del poble de Sants, ja que en aquestes dates era una vila en creixement; precisament l'any 1827 es va consagrar l'església de Santa Maria de Sants, construïda sobre l'antiga església romànica, caracteritzada pel seu esvelt campanar, el més alt dels existents fora muralla en aquell moment. Delamare, probablement, agafa aquesta vista pel seu caràcter pintoresc i romàntic. El poble de Sants quedaria annexionat a Barcelona l'any 1897. Una de les inscripcions parla d'una ruta del “Mirador del Rey”, que s'assenyala a Montjuïc. La inscripció pot al·ludir als actuals Jardinets del Mirador de l'Alcalde al Passeig dels Cims, a les quotes altes de la muntanya barcelonina.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Font al camí de Sants a Molins de Rei (anvers) / Diversos apunts de personatges, tipus populars i religiosos (revers) - 1826 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/99001/251742-r_095497.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Font al camí de Sants a Molins de Rei (anvers) / Diversos apunts de personatges, tipus populars i religiosos (revers) - 1826 [1]")
Dibuix
Probablement es tracta d'una de les fonts de l'antic camí ral d'Aragó, que des de Barcelona passava per l'antic poble de Santa Maria de Sants, l'Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Feliu, Molins de Rei on travessava el Llobregat pel pont de Carles III i remuntava el riu cap a Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell i Esparreguera en direcció a Madrid. També podria estar relacionada amb el recorregut del Canal de la Infanta, molt semblant a la primera part del camí ral, que fou construït entre els anys 1817 i 1820 amb finalitats purament agrícoles. És una canalització de 17 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat, i que es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona.
Dibuix
A prop de la finca de Can Turull es troba avui en dia l'única resta (una arcada) d'aquest aqüeducte, construït al segle XVIII, que transportava aigua a Gràcia des d'una font de Can Falcó, creuant la riera de Vallcarca a prop de la Farigola. L'edifici que hi ha més elevat podria ser l'hostal de la Farigola, que n'era un dels que formaven part del camí ral de Barcelona a Sant Cugat, i que fou un dels nuclis primigenis del barri; de fet a la inscripció que hi ha al costat sembla posar “hostel”.
Dibuix
L'antic poble de Sant Gervasi de Cassoles es formà a l'entorn de l'ermita de Sant Gervasi (segle VII o VIII). L'origen, però, és força desconegut, encara que es pensa que Cassoles ve de cases i soles, ja que no hi havia un nucli urbà sinó cases disperses. En un terreny abrupte i pobre, amb torrents i 35 turons, al segle XV constava probablement de set cases disperses. L'edifici dibuixat per Delamare podria ser una d'aquestes masies. L'any 1729 es convertí en municipi independent, però continuà estant molt despoblat. És a començament del segle XIX quan es comença a desenvolupar un poble al voltant de l'església. I amb el creixement de la població és construí una nova església al lloc de l'anterior, aquesta vegada sota l'advocació de la Mare de Déu de la Bonanova. El 1897 el municipi s'agregà a Barcelona.
