Cerca a la col·lecció
Aquesta figura, juntament amb la de Sant Joan Evangelista, formava part de la Crucifixió que decorava el mur nord de l'església d'Estaon, la part central de la qual es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El seu autor no va ser qui va pintar l'absis principal de l'església, tot i que es devien pintar en dates properes. El seu estudi, en canvi, no pot prescindir de la comparació amb la mateixa escena a les pintures de Sorpe amb la qual, en termes generals, comparteix estil, temàtica i trets característics d'alguns dels personatges, fins al punt de mostrar la versatilitat d'uns mateixos models en dues crucifixions ben diferenciades.
Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
L'absis està presidit pel Crist en Majestat (o Maiestas Domini), a la volta. Apareix inscrit en la màndorla, duu el nimbe crucífer i vesteix túnica i mantell, treballats amb plecs molt rígids i amb motius que simulen pedreria a les vores. Fa el gest habitual de beneir amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra presenta el llibre, tancat. Amb una clara frontalitat, està assegut damunt l'arc del cel i reposa els peus damunt d'un petit arc, tractat també com una imitació d'objectes de luxe. A banda i banda hi ha les inscripcions de l'Alfa i l'Omega.La volta es completa amb el Tetramorf, amb els quatre éssers que simbolitzen els evangelistes disposats de manera centrífuga. Destaca la tosquedat de la representació, especialment en el lleó de Marc, que ha fet que en ocasions s'hagi associat amb un ós. La inscripció, però, l'identifica sense cap mena de dubte amb l'evangelista. La composició es completa amb un querubí, a l'esquerra, i un serafí, a la dreta, identificats per les corresponents inscripcions abreujades. Són turiferaris, de manera que fan balancejar els corresponents encensers, representats entre les figures i la màndorla. Als extrems hi ha els arcàngels advocats, com a intercessors entre Déu i l'home: a l'esquerra Miquel i a la dreta Gabriel.Al mur o semicilindre, conservats parcialment, apareixen Maria i l'Apostolat, que inclou sant Pau. De fet, la part esquerra ha desaparegut gairebé en la seva totalitat. Tots els personatges es representen dempeus i frontalment, sobre un fons de franges de colors llisos. Al centre, flanquejant la finestra, hi havia precisament Maria a l'esquerra, de la qual només és visible part del cap, mentre sant Pau és a la dreta. Es pot distingir per una calba mal interpretada i sosté un vas amb la mà esquerra, amb el qual potser evoca la seva condició de vas d'elecció de Crist, segons el text bíblic (Actes dels Apòstols, 9, 15). Al seu costat, hi ha representats alguns dels apòstols: sant Joan, sant Bartomeu i, a l'altre costat de la finestra sud, sant Tomàs i sant Bernabé, d'acord amb les inscripcions que els identifiquen.Al registre inferior, un cortinatge pintat de groc, amb representacions de plantes, del qual pengen corns i calzes. La separació amb el mur queda remarcada per una sanefa de meandres.
Les pintures de l'església de Santa Maria de Mur són molt importants per a la història del patrimoni romànic català, ja que el polèmic arrencament i la venda a l'estranger de la decoració de l'absis central (que es conserva al Museum of Fine Arts de Boston) van motivar que les autoritats catalanes duguessin a terme una gran campanya d'arrencaments entre 1919 i 1923. Es pretenia evitar que altres pintures romàniques fossin també venudes a l'estranger. Pel que fa a les restes de l'absidiola meridional, on es representa una Ascensió de Crist, es van arrencar a la dècada del 1950.Per saber-ne més, consulteu la guia temàtica "Mur: cent anys de l'arrencament de les pintures".