Aquesta figura, juntament amb la de la Mare de Déu, formava part de la Crucifixió que decorava el mur nord de l'església d'Estaon, la part central de la qual es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El seu autor no va ser qui va pintar l'absis principal de l'església, tot i que es devien pintar en dates properes. El seu estudi, en canvi, no pot prescindir de la comparació amb la mateixa escena a les pintures de Sorpe amb la qual, en termes generals, comparteix estil, temàtica i trets característics d'alguns dels personatges, fins al punt de mostrar la versatilitat d'uns mateixos models en dues crucifixions ben diferenciades.

L'absis està presidit pel Crist en Majestat (o Maiestas Domini), a la volta. Aquest apareix inscrit en la màndorla, duu el nimbe crucífer i vesteix túnica i mantell, treballats amb plecs molt rígids i amb motius que simulen pedreria a les vores. Fa el gest habitual de beneir amb la mà dreta mentre que amb l'esquerra presenta el llibre, tancat. Amb una clara frontalitat, està assegut damunt l'arc del cel i reposa els peus damunt d'un petit arc, tractat també com una imitació d'objectes de luxe. A banda i banda hi ha les inscripcions de l'Alfa i l'Omega. La volta queda completada amb el Tetramorf, amb els quatre éssers que simbolitzen els Evangelistes disposats de manera centrífuga. Convé destacar la tosquedat de la representació, especialment en el lleó de Marc, que ha fet que en ocasions s'hagi associat amb un ós. La inscripció, però, l'identifica sense cap mena de dubtes amb l'evangelista. La composició es completa amb les figures d'un querubí, a l'esquerra, i d'un serafí, a la dreta, identificats per les corresponents inscripcions abreujades. Són turiferaris, de manera que fan balancejar els corresponents encensers, representats entre les figures i la màndorla. Als extrems hi ha els arcàngels advocats, com a intercessors entre Déu i l'home: a l'esquerra Miquel i a la dreta Gabriel. Com si d'un cortinatge es tractés, del registre inferior de la composició, pintat de groc i amb representacions de plantes, en pengen representacions de corns i de calzes. La separació amb el mur queda remarcada per una sanefa a mena de meandre.\nAl mur o semicilindre hi ha les representacions de Maria i de l'Apostolat, així com sant Pau, conservats parcialment. De fer, la part esquerra ha desaparegut gairebé en la seva totalitat. Tots els personatges es representen dempeus i frontalment, sobre un fons de franges de colors llisos. Al centre, flanquejant la finestra, hi havia precisament Maria a l'esquerra, de la qual només n'és visible de manera borrosa part del cap, mentre sant Pau, és a la dreta. Aquest, que es pot distingir per una calba mal interpretada, sosté un vas amb la mà esquerra, amb el que potser evoca la seva condició de vas d'elecció de Crist, segons el text bíblic (Actes dels Apòstols, 9, 15). Al seu costat, hi ha representats alguns dels apòstols: sant Joan, sant Bartomeu i, a l'altre costat de la finestra sud sant Tomàs i sant Bernabé, d'acord amb les inscripcions que els identifiquen.