Cerca a la col·lecció
A partir de 1936, González, preocupat pels esdeveniments de la Guerra Civil, va fer molts dibuixos que li van servir per després esculpir La Montserrat, que ha esdevingut símbol de la dona catalana, el seu dolor i la seva protesta contra la guerra, a banda de tenir un paper central en l'obra de González des dels anys 30 fins al final de la seva vida.Passada la guerra va tornar a reprendre el tema i es va replantejar aquesta figura femenina, que crida contra la repressió, la injustícia i la barbàrie. Va fer dibuixos, com el que ara comentem, que van culminar en una nova escultura, Cap de la Montserrat cridant, que va modelar en guix i es va fondre quan l'artista ja era mort. Tant en aquests últims dibuixos com en l'escultura es mostra la capacitat de l'artista per reflectir uns sentiments que van més enllà del plantejament formal de l'obra, el seu propi crit contra la injustícia de la guerra.
Figura canònica de l'avantguarda escultòrica catalana, l'obra de Juli González també inclou incursions en altres disciplines com ara la pintura, l'orfebreria i el dibuix. La seva producció gràfica sobresurt pel nombre de dibuixos fets al pastel, tècnica que va dominar a la perfecció, i la va adaptar, servint-se del color, per donar volum i profunditat a les seves composicions. Encara que pertanyent a l'etapa figurativa, aquest Autoretrat prefigura la dimensió experimental que distingeix la seva manera de concebre el procés creatiu. Iniciat el 1910, aquest dibuix reflecteix un treball evolutiu que culminarà el 1919, encara que la forma figurativa del retrat es podria datar entre 1914 i 1917.