Símbol representa una dona nua de tors, embolcallada per un drapejat voleiant, i encarna la dona sofisticada i artificiosa, concomitant a l'estètica decadentista d'Aubrey Beardsley, per qui Smith sentia una gran admiració. El seu decorativisme preciosista és antitètic a les obres escultòriques modernistes (realitzades per aquells mateixos anys per Josep Llimona o Miquel Blay) i a les de tall classicitzant dels escultors d'una generació més jove que s'adscriuen a les files del noucentisme. Smith treballa dins uns paràmetres allunyats als dictàmens estètics que marquen l'època. Josep Maria Junoy, des de les pàgines de “La Publicidad”, feia al•lusió a l'escultura de Símbol de Smith: “Claro está- buenos y sencillos amigos de la Escuela Mediterránea-, que la cortesana asiática conducida de la mano por Smith, no va entrar en el Partenón”.