Cerca a la col·lecció
Sagrari format per tres cossos, un central (131188) i dos de laterals (131140 i 131189). Obra renaixentista "a la romana". El relleu central (fig. 37) està format per quatre figures: en el centre Crist ressuscitat dempeus en el sepulcre (aquest col•locat de forma esbiaixada, amb el braç dret -mutilat- aixecat i amb l'esquerra sosté l'estendard, es cobreix amb el drap de la puresa, i a les espatlles porta una capa cordada amb botó); a primer terme un soldat assegut de perfil, dormint; i, a cada banda de la figura central, dos soldats (amb cuirassa i casc) de perfil amb el cap i el braç aixecats mirant el Senyor. Al relleu lateral dret trobem sant Pere, que amb la mà dreta subjecta les claus i amb l'esquerra les Escriptures. I al relleu lateral esquerre hi ha sant Pau, que sosté l'empunyadura de l'espasa que descansa a terra. Aquestes figures de sant Pere i sant Pau estan dempeus, tenen el cap girat, porten barba i cabell rinxolat, vesteixen túnica i mantell, i van descalços. En tots tres plafons, les figures s'aixequen sobre un petit sòcol semicircular, i s'ubiquen en un marc arquitectònic de caire decoratiu, format per una venera semicircular gallonada, la qual està sota d'un arc de mig punt amb un sanefa vegetal en exerg dins l'extradós, i, a sobre, hi ha tres anelles que sostenen un cortinatge amb fruites penjades als extrems. En els plafons laterals hi ha una pilastra lateral, decorada amb motius grotescos a candelieri, acabada amb capitell jònic.
Plafó lateral del sagrari. Al relleu lateral dret trobem sant Pere, que amb la mà dreta subjecta les claus i amb l'esquerra les Escriptures. I al relleu lateral esquerre hi ha sant Pau, que sosté l'empunyadura de l'espasa que descansa a terra. Aquestes figures de sant Pere i sant Pau estan dempeus, tenen el cap girat, porten barba i cabell rinxolat, vesteixen túnica i mantell, i van descalços. Les figures s'aixequen sobre un petit sòcol semicircular, i s'ubiquen en un marc arquitectònic de caire decoratiu, format per una venera semicircular gallonada, la qual està sota d'un arc de mig punt amb un sanefa vegetal en exerg dins l'extradós, i, a sobre, hi ha tres anelles que sostenen un cortinatge amb fruites penjades als extrems. En els plafons laterals hi ha una pilastra lateral, decorada amb motius grotescos a candelieri, acabada amb capitell jònic. Un sagrari que recorda iconogràficament el sagrari de la parroquial d'Aldeaseca de la Armuña (Salamanca), obra realitzada entre 1559 i 1560 pel burgalès Martín de la Haya; potser hi ha un mateix model de Resurrecció, amb el sarcòfag col•locat en biaix, i els motius com el cortinatge o l'arc de mig punt. Els germans Rodrigo i Martín de la Haya exerciren un paper protagonista en la recepció de l'estil romanista a Burgos en el tercer quart del segle XVI; potser hauríem de buscar en l'òrbita dels germans De la Haya, com Simón de Bueras (1534-1570), seguidor d'escultors com Francisco Giralte i Juan de Juni. Curiosament, l'expressivitat de l'obra remet a obres posteriors, com la capçalera del cadiram del cor a la catedral de Burgos, una obra documentada cap el 1608 i d'autoria anònima, peritada per Hernado de Murillas (doc. 1593-1628).
El relleu central està format per quatre figures: en el centre Crist ressuscitat dempeus en el sepulcre (aquest col•locat de forma esbiaixada, amb el braç dret -mutilat- aixecat i amb l'esquerra sosté l'estendard, es cobreix amb el drap de la puresa, i a les espatlles porta una capa cordada amb botó); a primer terme un soldat assegut de perfil, dormint; i, a cada banda de la figura central, dos soldats (amb cuirassa i casc) de perfil amb el cap i el braç aixecats mirant el Senyor. Un sagrari que recorda iconogràficament el sagrari de la parroquial d'Aldeaseca de la Armuña (Salamanca), obra realitzada entre 1559 i 1560 pel burgalès Martín de la Haya; potser hi ha un mateix model de Resurrecció, amb el sarcòfag col•locat en biaix, i els motius com el cortinatge o l'arc de mig punt. Els germans Rodrigo i Martín de la Haya exerciren un paper protagonista en la recepció de l'estil romanista a Burgos en el tercer quart del segle XVI; potser hauríem de buscar en l'òrbita dels germans De la Haya, com Simón de Bueras (1534-1570), seguidor d'escultors com Francisco Giralte i Juan de Juni. Curiosament, l'expressivitat de l'obra remet a obres posteriors, com la capçalera del cadiram del cor a la catedral de Burgos, una obra documentada cap el 1608 i d'autoria anònima, peritada per Hernado de Murillas (doc. 1593-1628).
Plafó lateral del sagrari. Al relleu lateral dret trobem sant Pere, que amb la mà dreta subjecta les claus i amb l'esquerra les Escriptures. I al relleu lateral esquerre hi ha sant Pau, que sosté l'empunyadura de l'espasa que descansa a terra. Aquestes figures de sant Pere i sant Pau estan dempeus, tenen el cap girat, porten barba i cabell rinxolat, vesteixen túnica i mantell, i van descalços. Les figures s'aixequen sobre un petit sòcol semicircular, i s'ubiquen en un marc arquitectònic de caire decoratiu, format per una venera semicircular gallonada, la qual està sota d'un arc de mig punt amb un sanefa vegetal en exerg dins l'extradós, i, a sobre, hi ha tres anelles que sostenen un cortinatge amb fruites penjades als extrems. En els plafons laterals hi ha una pilastra lateral, decorada amb motius grotescos a candelieri, acabada amb capitell jònic. Un sagrari que recorda iconogràficament el sagrari de la parroquial d'Aldeaseca de la Armuña (Salamanca), obra realitzada entre 1559 i 1560 pel burgalès Martín de la Haya; potser hi ha un mateix model de Resurrecció, amb el sarcòfag col•locat en biaix, i els motius com el cortinatge o l'arc de mig punt. Els germans Rodrigo i Martín de la Haya exerciren un paper protagonista en la recepció de l'estil romanista a Burgos en el tercer quart del segle XVI; potser hauríem de buscar en l'òrbita dels germans De la Haya, com Simón de Bueras (1534-1570), seguidor d'escultors com Francisco Giralte i Juan de Juni. Curiosament, l'expressivitat de l'obra remet a obres posteriors, com la capçalera del cadiram del cor a la catedral de Burgos, una obra documentada cap el 1608 i d'autoria anònima, peritada per Hernado de Murillas (doc. 1593-1628).