Aquestes pintures provenen de l'absidiola sud de l'església de Sant Quirze de Pedret, conjunt que està repartit entre el Museu de Solsona (absis central) i el Museu Nacional (absidioles). Aquestes van donar nom a un grup de pintures relativament homogeni, de l'entorn del 1100, relacionat estilísticament amb Itàlia, caracteritzat pels records de l'il·lusionisme antic, i ple de trets iconogràfics bizantins. A la volta, s'hi representa la Mare de Déu amb el Nen, en bust, mentre que al mur apareix la paràbola de les verges prudents i les verges fàtues (Mt 25,1-13), les primeres assegudes a la taula al costat de Crist, les segones dretes a fora. Així s'al·ludeix al Judici Final, ja que només els que estiguin preparats podran entrar a la casa del Senyor.

La decoració de l'absis de Santa Maria d'Àneu, obra de l'anomenat Mestre de Pedret, és una mostra de la superposició de temes i motius de l'Antic i del Nou Testament a la pintura romànica catalana. A la volta hi ha representada l'Epifania, amb Maria en Majestat i els Mags. Al registre inferior, apareixen els dos serafins de la visió d'Isaïes al temple de Jerusalem (Is 6,3-6) que canten "S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S S(AN)C(TU)S" i apropen les tenalles amb brases ardents als llavis dels profetes Elies i Isaïes. Al mig, les quatre rodes de foc del carro de Jahvè al·ludeixen a la visió d'Ezequiel (Ez 1,15). Cal subratllar també el protagonisme dels tres arcàngels, Miquel, Gabriel i Rafael, advocats el dia del Judici Final. Aquesta original temàtica troba la seves fonts en repertoris bizantinitzants d'Itàlia.Si vols saber més sobre Absis de Santa Maria d'Àneu, fes clic aquíi tindràs accés a la guia de Second Canvas on trobaràs més sobre la història i detalls d´aquesta obra.Vídeo de l'arrencament de les pintures murals de Sant Joan de Boí, 1978 (5,07 min)Escolteu l'Hymnus III, que inclou la lloança al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

Malgrat el caràcter eminentment religiós de l'art medieval, la noblesa laica acostumava a actuar com a responsable de l'encàrrec i finançament d'obra artística. La representació de la figura del comitent no és inusual en l'art romànic, com testimonia aquí la presència de la comtessa Llúcia de Pallars, retratada a la part inferior dreta de l'absis. La noble dama vesteix luxosament i duu a les mans un ciri encès, atribut que és propi de les persones difuntes. Aquest detall fa suposar que les pintures es van finalitzar després de la seva mort, documentada l'any 1090.Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.