Dalí va fer la seva primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona l'any 1925, abans de fer el seu primer viatge a París i de decantar-se cap al surrealisme. Una de les pintures més destacades de la mostra, considerada una de les millors de la seva etapa de joventut, és aquest retrat del seu pare. Dalí va concentrar en l'expressió severa del rostre i, especialment en la mirada incisiva i penetrant, la forta personalitat del pare, notari de Figueres, amb el qual mantenia una relació difícil. El domini tècnic que en aquell moment havia assolit el jove pintor s'aprecia en els perfils dibuixats amb nitidesa, en el tractament de la llum i les ombres, o en la potència expressiva de les tonalitats sòbries.

En aquesta obra, una de les més representatives de l'època de joventut de Salvador Dalí, l'artista deixa de banda la preocupació per la composició i el color i inicia una etapa que es pot considerar un dels períodes més equilibrats de la seva producció artística, tot i que, segons conta ell mateix, va ser una etapa viscuda de manera exaltada i frenètica.En aquest dibuix, el pare, representat de tres quarts assegut de perfil mirant a la dreta, recorda la mateixa figura del retrat a l'oli que Dalí va pintar uns mesos més tard, també conservat al museu. Arriba a una depuració de la línia, que es fa palesa en el detall dels rostres, que treballa amb gran delicadesa, particular manera de fer que més endavant, i ja per sempre, caracteritzarà les seves obres surrealistes.