El museu les pintures del petit absis del costat septentrional de l'església, aleshores probablement la capella baptismal, i del mur en què s'obria, així com l'únic fragment de pintura mural conservat de la volta de l'absis central, amb el toro alat de Lluc, un dels símbols del Tetramorf que envoltaven la Maiestas Domini, que sembla que va ser destruïda al moment de l'arrencament. El museu conserva també dos fragments de la sanefa floral que separava la volta del semicilindre i dos petits fragments d'aquest, corresponents a la darrera de les quatre escenes de la passió que hi havia representades, de les quals les altres tres, que són el Lavatori, el Prendiment i la Flagel•lació, es conserven en col•leccions particulars. La darrera escena era la de les burles dels soldats, és a dir de la coronació d'espines (Mt 27,27-30; Mc 15,16-19; Jn 19,2-3), que no es conserva sencera,ans només la part superior amb un fris de la ciutat de Jerusalem (MNAC/MAC 35708), sota la qual s'obren tres arcs, els dos de l'esquerra dels quals, segons els rètols que hi ha IVDEI, IVD(EI) i les restes de cascos i llances, eren ocupats per soldats jueus, i el tercer arc albergava la figura de Jesús, conservada en un altre plafó (MNAC/MAC 35707), que es mostrava assegut, vestit amb rics ropatges, evocadors del vestit de porpra que els soldats tot burlant-se'n li posaren, i amb una corona d'espines al cap, envoltat d'un nimbe crucífer.\nL'absidiol i mur adjacent en què s'obre (MNAC/MAC 35711) conté també decoració figurada. A la volta hi ha dues escenes separades per una mena de troc. A la dreta hi ha Zacaries oficiant al temple, en el moment que l'àngel li proclama el prodigi del naixement de Joan (Lc 1,8-21), amb el poble rera seu. Al costat, el Baptista, ja adult, amb llarga barba i cabellera blanques, descalç i vestit amb una simulació de pell de camell. Porta nimbe i sosté amb les mans un llarg filacteri. Al sòcol hi ha una trama de losanges habitats per flors. Al defora l'absidiol, un laic amb vestit curt, aboca aigua d'una gran gerra a tres altres gerres que hi ha a terra. És una escena del miracle de les noces de Canà (Jn 2). Sengles frisos de caràcter vegetal separen i delimiten les escenes i el propi absidiol.