Tapís que forma part d'una sèrie que es trobava al Palau de la Generalitat a Barcelona, i que foren adquirits l'any 1557 al cavaller tortosí Jaume Terça per la quantitat de 654 lliures. Representaven la història coneguda com els “Triomfs de Petrarca”, relatius al poema al·legòric de Francesco Petrarca del mateix nom “Trionfi” (circa 1340-1374). La sèrie estava formada per sis tapissos: tres conservats al Museu (Triomf de la Fama sobre la Mort, Triomf del Temps sobre la Fama i Triomf de la Divinitat sobre el Temps), un conservat a la Casa de Convalescència de Barcelona (Triomf de la Mort sobre la Castedat), i els altres dos no es conserven (Triomf de l'Amor sobre l'Home i Triomf de la Castedat sobre l'Amor). \nA la part superior de cada tapís, al centre de la sanefa hi ha uns versos en llatí al·lusius als temes representats. Es tracta de l'al·legoria d'unes forces, que cadascuna s'imposa sobre l'anterior, fins arribar a l'eliminació de totes elles en favor de l'únic triomf veritablement important: l'Eternitat. L'acció s'origina a partir de la superació dels elements “negatius” (amor, mort, temps) per part dels elements "positius" (castedat, fama, eternitat), el que a la vegada configura una lluita entre forces naturals i forces transcendents, que condueix a l'aniquil·lació de tot allò terrenal en favor de la visió pura de Déu. La iconografia dels “Triomfs” està dominada per la presència dels carros triomfals, que marquen la victòria o la derrota de cadascun d'aquests conceptes. \nEn el “Triomf de la Fama sobre la Mort”, la Fama alada i amb una trompeta a la mà esquerra corona un alt cadafal; altra Fama, volant i tocant una doble trompeta, fa sortir del llac de l'oblit a diferents personatges. Hi ha també un carro de difícil interpretació, en el qual una dona vella sembla dominar a una altra més jove, que roman ajaguda i vençuda. El carro és arrossegat per tres bocs i atropella a personatges de diferents estaments. Centra la composició una parella a cavall. \nEn el “Triomf del Temps sobre la Fama” es veu, a l'esquerra, el carro de la Fama, estirat per tres elefants. La Fama alada i coronada té un posat concirós, va asseguda i té la trompeta a terra, al seu costat. El carro està rodejat de personatges a cavall que podrien representar des de monarques com Alexandre i Carlemany a filòsofs i homes de lletres com Plató, Aristòtil, Homer, Virgili i Ciceró. A la dreta, el Temps s'enduu la Fama en un carro estirat per cavalls alats. A la part alta de la composició hi ha els signes del zodíac. \nFinalment, al “Triomf de la Divinitat sobre el Temps” hi ha, a la part superior, la continuació de la sèrie dels signes del zodíac que s'havia iniciat al tapís anterior. Entre signe i signe volen unes figures femenines en grups de tres, que van vestides de color clar les d'un grup i de color negre les de l'altre. A l'esquerra el Temps roman inert i vençut sota el carro, estirat per cavalls voladors, mentre a sota, personatges de diferents estaments cauen per terra. A la dreta es representa la Santíssima Trinitat i a baix de tot hi ha els símbols dels quatre Evangelistes. Als costats de la Trinitat hi ha cors d'àngels i a sota, els quatre pares de l'Església llatina: Sant Ambròs, Sant Geroni, Sant Agustí i Sant Gregori. \nPerò si cerquem quin sentit podien tenir les “Triomfs” de Petrarca en el context d'una sala noble, més enllà de l'exhibició de poder que ja de per sí oferien les tapisseries “riques”, l'hem de relacionar amb el caràcter alliçonador i exemplaritzant que podia tenir un tema com aquest, molt en consonància amb la doctrina erasmista, que juntament amb la bellesa formal de les obres, valorava també la seva funció didàctica. Erasme de Rotterdam, en la seva obra L'educació del príncep cristià (1516), les parets no havien d'estar nues, sinó que tapissos o pintures havien d'ajudar a l'educació del príncep, alhora que havien d'esdevenir un constant al·licient de reflexió, per tal d'encaminar a els pensaments de l'espectador cap a la pràctica de la virtut, el rebuig del mal i la meditació sobre la mort. Petrarca va descriure una sèrie de visions en somnis on apareixen diferents seguicis, en els quals es succeeixen triomfs i derrotes (un element negatiu es superat per un altre de positiu) d'una sèrie de conceptes simbòlics personificats mitjançant al·legories. Una sèrie de forces s'imposen sobre les anteriors, fent un recorregut per la vanitat del món, fins arribar a l'eliminació de totes per l'únic que compta: l'Eternitat.\nEs tracta d'una manufactura de Brussel•les, teixida amb llana i seda, que de bon principi va assignar-se al taller de Frans Geubels (c. 1550). Tot i això, els trets estilístics de la sèrie i el monograma visible a la vora d'un dels tapissos han fet que Joaquim Garriga els atribuís més aviat al taller de Willem Dermoyen, el que en recularia la datació fins entorn de 1530-1540. De fet, pel que fa als estudis anteriors sobre els tapissos, el de Duran i Canyameras ja parla d'una “G desnaturalitzada” pel que fa al monograma existent als Triomfs de Petrarca, que es faria “difícil de precisar”. També hi surt la marca de la ciutat de Brussel•les consistent en dues lletres “b” (una d'elles invertida) i separades per un escot en blanc, essent les inicials de Brussel•les i Brabant. Val a dir que el costum d'identificar la ciutat de procedència també es deu a un altre edicte de Carles V de l'any 1544. Segons Ramírez Ruiz (2023), algunes escenes responen a dissenys d'artistes florentins de mitjans del segle XV, perquè existeixen sèries paral·leles al palau de Hampton Court (Londres); la mateix autora també esmenta que la sanefa de flors i plantes que s'enreden amb un tronc de palmera, segeuix un model de Bernard van Orley.