Safata d'argent amb gerra de vidre amb aiguardent i un dolç anomenat "pinyonada". A la dreta copa d'argent (un bernegal en castella) i un gerro de terrissa de color vermellós per a l'aigua perfumada (búcaro en castellà). Obra que el 1947 es va considerar de Francisco de Zurbarán, però en el seu ingrés al museu (1961) es va considerar anònim. Si el comparem amb una natura morta amb dolços que hi ha al Museu de Sitges (Yeguas 2019 i Yeguas 2021), atribuït a Antonio Ponce, veurem quasi és una versió d'un fragment d'una composició de majors dimensions.