Sargues del revestiment interior de les portes d'un retaule dedicat a la vida de santa Caterina, que prové de la capella funerària de Fernando Álvarez de Toledo, a l'església de San Salvador de Toledo. La datació seria a partir de 1499, quan s'acaba la construcció de la capella, fundada el 1497. A la part superior: a l'esquerra, l'Epifania; a la dreta, sant Pere i sant Pau. A la part central: a l'esquerra, santa Caterina davant de Maximià en el temple; a la dreta, santa Caterina davant els doctors d'Alexandria i la presidència de l'emperador Maximià. A la part inferior: a l'esquerra, miracle de la santa presó; a la dreta, miracle de santa Caterina en el seu martiri. Parro (1857) comenta que el retaule tenia "dos hojas de puerta colosales, en cuyas caras interior y esterior hay también bosquejadas pinturas al temple de varios santos, que por no haberse concluido disuenan mucho delas que acabamos de reseñar". Pel que fa a l'atribució, la historiografia ha debatut l'autoria de tot el conjut. Post fou el primer d'escriure sobre aquest retaule, i trobava que la seva composició i estil era similar a l'altar major de la catedral d'Àvila. Com a Àvila, Post observa en aquest conjunt tres mans: Pedro Berruguete, Juan de Borgoña i un anònim Mestre del Trànsit (autor de les sargues). Posteriorment, diferents autors han entrat a assenyalar si Berruguete era present o no, però sembla indubtable que, com a mínim, Borgoña i l'anònim hi treballen. En relació amb les portes de sarga del museu, al marge de l'opinió de Post, Morte (2007) troba paral·lelismes amb el també anònim Mestre de Bolea (pintor que sovint s'ha vinculat amb l'obra Juan de Borgoña). I Pascual de Cruz (2012) opina que aquest mestre anònim que assenyalava Post, s'hauria d'identificar amb el pintor Lorenzo de Ávila (doc. 1507-Toro, 1570), seguidor de l'art de Pedro Berruguete i de Juan de Borgoña.