Dos nens vestits amb parracs que demanen almoina. El pintor copsa la seva situació d'indefensió, però ho fa des del distanciament moral, amb una actitud de curiositat. Aquest tema fou relativament habitual en la pintura europea entre la segona meitat del segle XVIII i el primer quart del XVIIII. L'autoria ha anat oscil·lant: a inicis del segle xx s'atorgava a Rembrandt; el 1920 Mayer redacta un informe i el considera de la mà de Gioacomo Francesco Cipper «Il Todeschini»; Cassanyes (1921) l'atribueix a Ferdinand Bol, deixeble de Rembrandt; Luna (1988) apunta que podria ser un anònim italià, sense oblidar els autors francesos, holandesos i flamencs. El cru naturalisme i els rostres severs dels personatges s'allunyen de la pintura que cultiva aquest gènere a inicis del segle XVIII, deixant de banda pintors com «Il Todeschini» o el mateix Giacomo Ceruti «Il Pitocchetto». En canvi, és molt proper a l'estil directe d'un pintor anònim italià de finals del segle XVII anomenat el Mestre de la tela jeans; establiu comparança amb Petit captaire amb focaccia farcida o amb el rostre de la nena a Mare captaire amb dos nens, obres que el 2010 es trobaven a la Galerie Canesso, de París.