Biga pintada amb escenes de la Passió i Ressurreció de Crist dividides en set requadres emmarcats en vermell. .Al primer requadre, la Traició de Judes acompanyada del salut del deixeble a Crist com Rabí (Mt. 26, 49). Al segon requadre, la Flagel•lació per dos saions en presència de Pilates i un grup de persones. Al tercer requadre, l'ascensió de Jesús al Calvari amb la Creu acompanat de dos soldats que portan la llanca, els claus i elmartell en presència d'una turba de gent.Al quart requadre, la Crucifixió de Crist en presència de las tres Maries i sant Joan seguida de l'escena del Penediment de Judes davant dels jueus en el moment de tornar els diners, tal i com es dedueix de la inscripció (Mt. 27, 4). Al cinquè requadre, el Davallament de la Creu amb Maria, Joan, Josep d'Arimatea i Nicodemo (ambdós identificats per sengles inscripcions) a més de tres dones representades en la part esquerre. Al sisè requadre, la Deposició en el Sepulcre, amb Maria besant la mà del seu Fill, Josep d'Arimatea i Nicodem tot sostenint el cos de Jesús, mentre que la Magdalena i Joan ploren desconsoladament. A setè requadre, l'àngel que vetlla el sepulcre anuncia la Resurrecció a les tres Maries el matí de Pasqua acompanyat d'una inscripció truncada (Lluc 16, 6).\nDes d'un punt de vista iconogràfic, cal subratllar la curiosa figuració dels botxin amb trest negroides i amb turbant (escenes de Flagelació, Camí del Calvari i Penediment de Judes), com si fossin musulmans. D'altra banda, l'articulació de la biga en escenes recorda les sequències narratives dels epystiles dels temploi bizantins.\nL'estil narratiu de les escenes així com la seva paleta pictòrica (groc, vermell, taronja) semblar derivar del miniaturista principal del Liber Feudorum Maior (1192-1220), coneixedor de la miniatura anglesa de la segona meitat del segle XII i amb ecos en el Beat de Las Huelgas (1220). La biga original, possiblement una biga travessera situada a l'embocadura d'un absis, era més ampla. Posteriorment va ser reprofitada en un enteixinat, com es dedueix dels talls que presenta en ambdós costats així com dels que van foradar la seva part superior, en les escenes del Prendiment, la Crucifixió i la Visitatio Sepulchri, que han doncs perdut part de la seva capa pictòrica