Sarrià fou una vila independent del pla de Barcelona, documentada ja al segle X, que fou annexionada a Barcelona el 1921. El nucli situat al voltant de l'església i l'existent a les masies de fora de la vila formaven una societat rural que fonamentava l'economia en el rendiment de la terra. Amb el temps es va anar transformant en una societat urbana de menestrals i artesans, que, amb la proliferació de torres i xalets d'estiueig (segles XVI-XVII), va adquirir una gran importància.