Self-portrait
Retrat d'un monjo amb un portallapis, evidenciant la seva condició de pintor. L'hàbit que porta és blanquinós, propi dels monjos cartoixans. Pels motius comentats, i per la comparació de la seva fisonomia amb altres autoretrats del mateix artista, cal identificar-lo amb Manuel Bayeu, membre d'una notable família de pintors d'origen aragonés, qui durant molts anys fou monjo a la cartoixa dels Monegros (municipi de Sarinyena). Tradicionalment s'havia atribuït a fra Joaquim Juncosa, també cartoixà i pintor, però les diverses investigacions de Calvo Ruata asseguren de què es tracta de fra Manuel Bayeu. Aquesta pintura, juntament amb altres disset pintures que havien estat de Francisco Bayeu, germà del retratat, foren comprades el 1796 per l'antic museu de la Junta de Comerç (Fontbona - Durá 1999). Segurament seria "una pintura a l'oli que representa una efigies de un monjo llech de la Cartuxa germà de Bayeu", que és esmentat a l'inventari de béns post-mortem fet l'any 1797 de Pasqual Pere Moles, director de l'Escola de Dibuix (Subirana 1990). Obra esmentada pel propi Bayeu en una carta al comte de Fuentes, on esmenta Moles, el seu suïcidi i que l'havia tractat a Barcelona, on havia "visto en su cassa mi retrato pintado a mucho color. Y por aberle gustado y sabido hera mío, me quisso Su Excelencia conocer" (Calvo Ruata 1996).
1780-1790
77.5 x 55 cm
Long-term loan from the Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1902; entry, 1906
024271-000












