This pair of animals with the body of a bird, goat's hoofs and a human head formed part of the decorative frieze around the hall at Arlanza Monastery, from which the gryphon exhibited in the museum. They represent bird sirens, sheltering and protecting images from Greek Antiquity. Despite their affable appearance, they refer to the temptations of the senses, to deceit and to the dangers of vice and falsehood. By virtue of their striking appearance, they were highly decorative and they are often present in the rich early XIIIth-century artistic panorama of Burgos.Other fragments from the same ensemble may be admired at the Metropolitan Museum of Art in New York and at the Fogg Art Museum of Cambridge University, both in the United States.
Del sis fragments de la decoració pictòrica de la sala d'Arlanza, el major és el d'un griu monumental que era situat a la paret de migdia, tocant a la finestra que s'hi obre (MNAC/MAC 40142). Aquest animal mitològic amb tors d'àliga i cos de lleó, d'aparença molt robusta en la seva plasmació pictòrica, té les urpes de les potes del davant posades vora el marc vertical de la finestra, com si la protegís de qualsevol intrús. Al seu darrera hi ha l'arbre de la vida, ple de fruits. L'arbre i el griu estan representats dins un rectangle delimitat interiorment, és a dir rere aquestes figures, per una àmplia franja verd fosc tot al volt d'un rectangle ocre. La part del cap del griu és obra de la restauració de Josep Gudiol, basada en fotografies antigues. Als altres murs de la sala hi havia altres animals, mitològics o reals, flanquejant les obertures en actitud similar. A més del griu, el MNAC posseeix el tors del gran quadrúpede que hi havia al mur de llevant, amb una construcció en cúpula rere seu. Els altres es troben en altres col•leccions.\nEl MNAC posseeix també un bocí del fris que hi havia sota aquests grans animals, concretament un parell de simis que s'estan barallant (MNAC/MAC 40143), que era situat sota l'arbre de la vida que hi ha rere el griu. Del mur nord el museu conserva la figura del castell (MNAC/MAC 40144), emblema de les armes de la casa de Castella, que hi havia al damunt de la porta de la paret septentrional, al costat esquerra del qual, ja a la paret del costat de la porta, hi ha una mena d'arbre estilitzat. Els altres dos fragments del MNAC són sengles carcanyols, un d'ells, amb una greca i una au (MNAC/MAC 411466), procedeix de la paret de llevant. L'au té el coll llarg i estirat cap endavant, amb el cap abaixat, per tal d'ajustar-se a l'espai disponible, molt estret, les potes també les té mig encongides sota el cos, una al davant de l'altra, com si s'estigués encaminant cap al centre de l'arc i s'encongís per poder-hi passar, la llarga cua enrera, en posició horitzontal. Al seu damunt hi ha restes d'una gran greca en perspectiva, que sembla que corria tot al llarg de la part superior del mur. Finalment, el darrer fragment que posseeix el MNAC, també d'un carcanyol però aquest de la paret septentrional i de l'esquerra de la finestra, conté decoració geomètrica i un animal fantàstic (MNAC/MAC 40145), el qual, també, per la posició del cos, del coll més llarg encara i amb banyes, i sobretot de les cames, llargues i encongides però en posició d'avançar, sembla que vulgui anar fins a la clau de l'arc. El cos d'aquest animal és el d'una gran au. Al seu damunt també hi ha restes del fris de la part superior del mur, geomètric en aquest cas format per una trama de quadrats posats sobre la punta, pintats de manera que donen sensació de perspectiva.
Most of the Romanesque mural painting that has survived has a religious subject matter, but we also find decoration of a courtly or profane nature in large monastic centres, such as San Pedro de Arlanza in Castile. This fragment comes from a palatine room in the so-called Torre del Tesoro, above the chapter house, where there were zoomorphic representations inspired in the bestiary. Here we see a gryphon, a fabled creature with the body of a lion and the head and wings of an eagle, in a vigilant pose. The style of the paintings in Arlanza is related to other Spanish works of 1200 art clearly influenced by the English miniature, something that can be seen in the refinement and the precision of the motifs, combined with their monumental nature.







