Com diu la inscripció, de Cardona sortia el camí d'Urgell o dels contrabandistes, itinerari de rellevància entre els segles XVII i XVIII, quan després de la Pau dels Pirineus (1659) les poblacions de la Catalunya nord, sotmeses al rei francès, es van veure obligades a comprar només la sal del rei, d'inferior qualitat a la de Cardona, la qual cosa originà el contraban d'aquest producte. Al dibuix veiem a primer terme el Pont del Diable o Pont Trencat, que es troba vora la vila sobre el riu Cardener, i que ha estat declarat part del conjunt del Camí de Sant Jaume. D'aquest pont no resten a l'actualitat més que dues arcades, que pel que veiem al dibuix és el mateix que hi havia l'any 1825. No sé sap si els dos arcs del pont indiquen que fou una obra inacabada o bé que una crescuda del riu s'endugué la part que falta; es creu que podria haver tingut cinc o sis arcs. A Cardona hi ha dos ponts més: el de la Coromina −que apareix a l'apunt número 55 d'aquesta sèrie− i el de Sant Joan, que actualment és tot nou, ambdós també sobre el riu Cardener.
Singular representació de la presó de Canaletes, al capdamunt de l'actual Rambla, realitzada des de la muralla, ben diferent de l'habitual representació de dibuixos i gravats antics que recollien la vista de les torres-presó de Canaletes o del portal de Sant Sever. Delamare recull al dibuix una visió propera, quasi un racó, i es recrea una altra vegada en l'anècdota dels diferents personatges i en el deteriorat estat de l'edifici, tot plegat característic de l'esperit romàntic.
Els dibuixos de Delamare mostren que l'autor va recórrer la muntanya de Montserrat i les diferents ermites encara que no ens han arribat dibuixos de totes les que existeixen, només de les de la Santa Cova, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Dimes, Sant Antoni i Sant Benet. Pràcticament tots estan datats el setembre de 1826, i l'únic que hi ha del monestir, el 1827, la qual cosa ens informa que va visitar el lloc més d'una vegada. A aquesta sèrie hi ha tres aquarel·les de la Santa Cova, les números 151, 157 i 158.
A l'escena es veu una trobada de frares amb militars i un home, que semblen discutir, mentre un altre grup de personatges, on semblen distingir-se dues dones, estan a l'esquerra entorn del que podria ser una font. Hi ha dos trossos de paper escrits a tinta marró i a llapis, retallats d'algun altre escrit i afegits a la part inferior del revers; una de les inscripcions que hi ha, de difícil transcripció, podria estar relacionada amb el dibuix. El convent de frares caputxins s'instal·là al segle XVI a uns terrenys anomenats Desert de Sarrià, on hi havia l'ermita de Santa Eulàlia. Durant la Guerra de Successió fou ocupat militarment, però bona part de la comunitat religiosa va poder continuar amb el servei religiós i el lloc es va respectar. Desaparegué el 1835 amb la desamortització dels béns de l'Església.
Com diu l'autor el dibuix està realitzat des de l'edifici de l'Estudi General de Barcelona, primera universitat que tingué la ciutat, que estava a l'inici de la Rambla en sentit perpendicular a la via, just enfrontat a les torres de Canaletes. Després de la Guerra de Successió es convertí en caserna militar, i així el conegué Delamare, fins que s'enderrocà el 1843. És un curiós racó de Barcelona, del qual desconeixíem l'existència de dibuixos i gravats antics que el representessin
Was one of the eleven bastions of the wall that protected Barcelona in the XVII century: the bastion of Migdia, of Llevant, of Santa Clara, of Portal Nou, of Jonqueres, of Sant Pere, of Àngel, of Tallers, of Sant Antoni, of Santa Madrona and of Sant Francesc. The collapse of the wall was from 1854 until 1873.
D'origen romà, el característic Pont del Diable, damunt del riu Llobregat al seu pas per Martorell, formava part de la Via Augusta. Com diu l'autor, estava al camí entre Barcelona i Lleida. La data del dibuix ens indica que Delamare visità Martorell abans d'arribar a Barcelona.
L'ermita de Sant Onofre estava unida a la de Sant Joan per una passarel·la i per una petita finestra, ja que estaven molt a prop. S'hi accedia per un pont des d'una escala, continuació de l'escala de Jacob provinent de l'ermita de Santa Magdalena. En aquesta sèrie de dibuixos en trobem dos, d'aquesta ermita.









