Pages
- 1
- 2
Imatge de sant Joan Evangelista d'un grup del Davallament de la Creu. Es representa dempeus, amb el cap inclinat cap a la seva dreta, envers Crist, tancant la composició del grup per aquesta banda. Devia ocupar una posició inclinada envers Crist, si tenim en compte que malgrat la presnetació fronatl de la peça, l'espatlla esquerra apareix molt més ampla que la dreta. Mitjançant una peça de fusta diferent de la del conjunt del cos, es duu la mà dreta a la galta, sostinguda per l'esquerra, en un gest determinat mitjançant un gest de dolor. El llibre, en vertical, queda sostingut entre l'avantbraç esquerre i el propi cos, davant del mantell. Conserva la part inferior, amb els peus, nus i el suppedani, que no conserva la metxa amb la que s'encaixaria a la biga o element anàleg, com és visible en algunes imatges del grup. El tractament global de la figura ve dominat per l'elegància i el ritme dels plecs de les dues peces de roba i l'eixamplament de la part inferior, que reforça la seva aparent esveltesa.\n\nSota els peus, la fusta es prolonga en una petita base de la que devia sorgir la tija amb què s'encaixava a una biga o element anàleg. \nAquesta imatge conté les restes de policromia més significatives de tot el conjunt, incloses les peces del Museu Episcopal de Vic, amb restes de vermell a la part dreta del mantell, amb formes i d'un color actualment grisós a la túnica, per la mateixa banda.
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, que se situava Maria, a la banda esquerra de la composició (a la dreta de Crist), dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposa damunt d'un petit sòcol, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral·lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll.
Imatge de Maria, dempeus, tallada en fusta, que conserva algun vestigi de la policromia original, al tremp. Formava part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement de set personatges si tenim en compte els paral•lels de la vall de Boí. \nHan desaparegut la mà dreta i l'avantbraç esquerre (aquest parcialment visible encara en algunes fotografies de mitjan segle XX), constituïts per peces de fusta que encaixaven amb la resta de la figura. Per comparació amb altres figures de Maria dels grups del Davallament, devia sostenir el braç dret de Crist, despenjat, amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta, en horitxontal i amb el palmell obert, devia recollir la sang de la ferida del crucificat, molt probablement amb algun tipus de receptacle. L'amplada del cos està assolida a partir de dues peces de fusta verticals encaixades. \n\nLa composició individual de la imatge està dominada per una visió frontal, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Tota la figura reposa damunt d'un petit sòcol, amb una metxa per ser encaixada en una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel a mena de “maphorion”. El mantell li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral•lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, amb la part frontal superior decorada amb un llaç, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll.\n\nL'aspecte general de la peça és sobri, amb un plantejament moderat però suggeridor dels volums, tot incidint en el posat de la figura dins el conjunt; el paper de la indumentària, resolta a base de superfícies suaus i plecs amples i regulars, permet resseguir l'anatomia del cos d'una figura de dimensions notables. Sens dubte, la policromia havia d'alterar l'aparença rústega que denota la imatge en l'actualitat
Pages
- 1
- 2







