Displaying 1 - 18 of 23
Pages
- 1
- 2
![image for: Bartolomé Bermejo - Davallament de Crist als Llimbs - Cap a 1474-1479 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38452/015872-000_070622.jpg "Bartolomé Bermejo - Davallament de Crist als Llimbs - Cap a 1474-1479 [1]")
![image for: Bartolomé Bermejo - Resurrecció - Cap a 1474-1479 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38452/2a._rem_renaixement-124.jpg "Bartolomé Bermejo - Resurrecció - Cap a 1474-1479 [1]")
Sculpture
Conjunt de quatre imatges tallades en fusta, algunes d'elles amb restes de policromia al tremp, que formaven part d'un grup del Davallament de la Creu. Es tracta de les imatges del Crist crucificat, de Josep d'Arimatea, de Maria i d'un dels dos lladres, que vindria completat amb tres personatges més, desapareguts. Tal com han arribat en l'actualitat, les talles presenten diverses mutilacions i pèrdues, especialment de les extremitats, i la major part dels elements de revestiment. Tot i així, les figures de Maria i Nicodem conserven vestigis de les tiges amb les que encaixarien a una biga o element de fusta, i la figura de Crist presenta encara policromia. Previsiblement, el grup aniria completat amb les figures de Nicodem, de sant Joan Evangelista i de l'altre lladre, Gestes. No es conserva res de les creus o dels elements on anirien incorporades les imatges.\n\nLa figura de Crist, que centrava originàriament el grup, es diferencia clarament de les dels altres conjunts del davallament de la Creu. Vesteix amb un perizoni pintat de blau, de plecs esquematitzats, mentre les cames no estan en paral•lel, sinó que es creuen a l'alçada dels peus, de manera que un únic clau els subjectaria a la creu, a diferència dels dos que acostumen a representar-se en època romànica. Els braços, lleugerament doblegats, amb les venes marcades, són articulats, de manera que s'uneixen al tronc mitjançant anelles metàl•liques. Els senyals del sofriment són accentuats, com l'expressió de dolor i la ferida del costat dret, profundament marcada i reforçada per les pinzellades que marquen la sang. En tot cas, la policromia que avui podem observar contribueix a l'èmfasi posat en el dolor. Malgrat tot, el tractament del cos segueix el de les figures del Crist d'Erill, i de les altres que s'hi ha relacionat en dates més tardanes, tal com es fa palès amb el tractament de la zona pectoral, fortament esquematitzada, i amb el plantejament de la cabellera, molt més simplificats que a s les imatges de Mijaran i Erill la Vall.\n\nLa figura de Josep d'Arimatea apareixia sostenint el cos del crucificat en el moment de ser despenjat, de manera que la seva mà esquerra queda formant part de la peça que conforma el cos d'aquell. Apareix de costat, amb les cames separades, i un tractament simplificat dels plecs de la túnica. \n\nMaria, a la mateixa banda esquerra de la composició, apareix també dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposa damunt d'un petit sòcol, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral•lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll.\n\nLa quarta figura es correspoen amb la del lladre, molt probablement Dimas, el lladre bo, que hauria d'anar situat a l'extrem dret de la composició, a l'esquerra per a l'espectador. En manquen els braços, però són significatius els detalls com la vena que li tapa els ulls i la peça de roba que vesteix, a mena de pantalons curts molt ajustats.\n\nLes dimensions del grup són reduïdes en comparació amb les dels restants Davallaments de la Creu coneguts a Catalunya, en especial els de la vall de Boí, cosa que té relació amb els condicionaments de l'encàrrec i amb l'emplaçament que deuria ocupar dins l'església. Més substancials són altres aspectes, com la talla més simplificada i un tractament sensiblement més tosc de les línies i de les superfícies, així com els diferències tipològiques de la figura del Crucificat, que assenyalen una datació avançada i adaptacions a noves funcions. Aquests grups eren importants de cara al culte, però també devien desenvolupar un paper important en el teatre litúrgic
Sculpture
Les dues imatges formaven part del conjunt de set que constituïen el grup descobert el 1907. Tal com ens ha arribat fins l'actualitat, el Davallament d'Erill la Vall està constituït per set talles, amb algunes restes de policromia, cinc de les quals es troben al Museu Episcopal de Vic. La figura de Crist centrava el conjunt, amb el cap inclinat, el cos seminu provist del perizonium. A la seva dreta (a l'esquerra per a l'espectador), Josep d'Arimatea feia el gest de sostenir el Crist, de manera que la mà esquerra és visible, com de costum, a l'esquerra del costellam de Crist formant part del mateix bloc de fusta. A l'altra banda se situava Nicodem, que apareixia desclavant la mà esquerra del crucificat. Tot mantenint un esquema que tendeix a la simetria, flanquegen aquest grup les figures de Maria i Sant Joan (les dues pertanyents al MNAC). La primera sostenia la el braç dret de Crist, mentre el segon apareix amb el gest de dolor, tot posant-se la mà dreta a la galta, i amb el llibre com a atribut sostingut per l'avantbraç esquerre. Finalment, als extrems hi ha les representacions dels dos lladres, Dimes i Gestes, crucifitats. S'han perdut les tres creus i la biga en la qual es fixarien les talles.\n\nLes dues figures del MNAC apareixen dempeus, amb una composició parcialment basada en una visió frontal. Maria vesteix amb túnica i vel-mantell, que li encercla tot el cap, a mena de còfia, i li arriba fins els braços. L'avantbraç dret, cobert, ha perdut la mà, que devia sostenir algun objecte per recollir la sang de la mà de Crist, que devia agafar amb la mà esquerra, alçada, i de la qual se'n conserva parcialment la peça que la constituïa, encaixada amb la resta de la imatge. El tractament dels plecs denota un intent de conferir elegància a la figura, amb la caiguda suau del mantell als avantbraços i la seva adaptació a la constitució del cos, i l'eixamplament de la túnica a l'alçada dels peus. El cap apareix lleugerament inclinat cap a la seva esquerra, envers la figura de Crist, i queda destacat pel tractament del tocat, amb la part frontal decorada amb un llaç. A la part inferior hi ha restes del supedani on es recolçava la figura, i part dels peus, molt deteriorats. \n\nLa figura de sant Joan Evangelista apareix també dempeus, amb el cap inclinat cap a la seva dreta, envers Crist, tancat la composició del grup per aquesta banda. Es duu la mà dreta a la galta, sostinguda per l'esquerra, en un gest determinat mitjançant una peça de fusta diferent a la que conforma la resta del personatge. El llibre, en vertical, queda sostingut entre l'avantbraç esquerre i el propi cos, davant del mantell. Conserva la part inferior, amb els peus, nus i el suppedani, que no conserva la metxa amb la que s'encaixaria a la biga o element anàleg, com és visible en algunes imatges del grup. El tractament global de la figura ve dominat per l'elegància i el ritme dels plecs de les dues peces de roba i l'eixamplament de la part inferior, que reforça la seva aparent esveltesa.\n\nAquesta imatge conté les restes de policromia més significatives de tot el conjunt, incloses les peces del Museu Episcopal de Vic, amb restes de vermell a la part dreta del mantell, amb formes i d'un color actualment grisós a la túnica, per la mateixa banda. \n\nEls grups del davallament de la creu havien d'ocupar un lloc preferent dins l'església, en relació amb el culte i amb el teatre litúrgic, de manera que no es pot descartar que només fossin utilitzades en relació amb la litúrgia de la Passió.
![image for: Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34891/003917-000_38121.JPG "Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [1]")
![image for: Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34891/003917-000_38125.JPG "Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [2]")
![image for: Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34891/003917-000_38127.JPG "Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [3]")
![image for: Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [4]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34891/003917-000_38137.JPG "Anònim - Mare de Déu del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII [4]")
Sculpture
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, que se situava Maria, a la banda esquerra de la composició (a la dreta de Crist), dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposava damunt d'un petit sòcol, parcialment conservat, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral·lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, amb la part superior decorada amb un llaç, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll
Pages
- 1
- 2