Marc Aleu va participar activament a la vida artística moderna barcelonina durant la dècada dels cinquanta. Va formar part de l'efímer Grup Taüll, el 1955, juntament amb Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercader, Jaume Muxart i Joan Josep Tharrats. Després d'un període proper al primitivisme màgic, Aleu va formular una poètica figurativa d'arrel picassiana i voluntat realista, que es pot relacionar amb posicionaments ideològics d'esquerres contraris al franquisme. \nDe Picasso, podrien venir la rotunditat volumètrica de les figures i la compressió en un espai limitat, que genera una inquiteud angoixant. La resolució de les figures en grisalla, l'enfasi en la tensió expressiva dels braços i les mans, la manera d'unir rostres, galta amb galta, en un intent desesperat de consol generen un sentiment patètic de solidaritat. L'obra se centra en les víctimes. Aleu vol donar a la seva obra un alè profundament humanista, que manifesta la tragèdia i la grandesa de la condició humana. És un art ambiciós en la seva dimensió filosòfica i física. Hi ha una clara vocació mural en aquesta pintura, d'efectes monumentals.