Encenser de coure de forma completament esfèrica, format per una base amb decoració en baix relleu i sostinguda per un senzill peu circular, i una peça de coberta calada per a permetre la sortida del fum en la crema de l'encens. L'habitual sistema de quatre anelles dobles permet unir les dues peces mitjançant quatre cadenes que, juntament amb una altra que arrenca del coronament superior, formen el sistema de suspensió i balanceig de l'encenser.\nLa decoració és de tipus vegetal, tot i que amb lleugeres diferències entre les dues peces. A la base hi ha una successió de roleus vegetals, molt estilitzats i acabats amb un esplèndid floró central, que neixen per parelles oposades d'una mena de petits podis invertits situats a la part superior; allà on les parelles de roleus se separen, se situa un altre motiu també vegetal, en forma de cor. A tot el llindar superior de la peça es disposa una sanefa de creuetes inserides en espais romboïdals, la qual es repeteix idèntica al llindar inferior de la coberta. \nA la coberta la ornamentació calada té major rotunditat, i s'organitza més clarament en quatre grans superfícies repetides. En cadascuna d'elles, una parella de tiges perlejades surten de la boca d'un cap d'animal i es divideixen a mitja alçada, resultant dos roleus a la part inferior acabats en amples fulles foliades, i una gran estructura en forma de cor a la part superior, al centre de la qual penja una mena de floró o fruit migpartit.\nEs tracta d'una peça de certa ambició ornamental, que segueix una tipologia d'encenser aparentment comuna a Catalunya durant els segles XII i XIII (a la mateixa col·lecció del MNAC hi ha un parell de peces molt similars). La presència dels quatre capets animals suggereix analogies amb la decoració marginal dels manuscrits o en determinades obres escultòriques. Tot i que es tracta d'una combinació massa genèrica per a condicionar de manera gaire específica la cronologia de la peça, el cert és que tant el model zoomorfic com la complexitat i estilització dels roleus vegetals remeten al vigorós món decoratiu del 1200.