De les quatre fonts que hi havia al llarg de la part central del passeig, aquesta és la més propera al costat de mar, dedicada a la deessa Aretusa (als gravats antics podem veure que l'estructura d'aquesta Font coincideix amb la dibuixada per Delamare). El passeig de l'Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla. Començava al passeig de la Duana (actual avinguda del Marquès de l'Argentera) on hi havia el Jardí del General, continuava pels terrenys on després s'aixecaria el mercat del Born i resseguia un curs paral·lel al de l'actual carrer del Comerç fins a morir prop de l'actual placeta del Comerç, davant del baluard del Portal Nou.Aquest passeig fou batejat oficialment com a passeig de Sant Joan, si bé era conegut popularment com el passeig o Jardí Nou o de l'Esplanada, en referència al gran espai buit que havien deixat els enderrocs que es varen executar per construir la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat de 1714. El passeig es portà a terme entre 1796 i 1802. Estava format per diverses fileres d'arbres a cada banda, un camí central amb quatre fonts brolladors situades de forma més o menys equidistant. D'aquestes fonts avui només se'n conserva una, la font d'Hèrcules que des de l'any 1928 es troba emplaçada a l'encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega. Croquis de paisatge i de càntirs al revers.