Creu romànica de probable orígen castellano-lleonès, des del punt de vista formal representa una derivació tardana del model de creus anicòniques pròpies de la tradició hispana. És una creu potençada i amb la creuera discoïdal, amb el braç inferior lleugerament més llarg. A l'extrem d'aquest, un ressalt del metall amb un forat central permetia de vincular la creu a algun tipus de peu, possiblement un bastó llarg si -com sembla probable- la creu tenia funció processional. Tots quatre extrems dels braços de la creu han perdut sengles cristalls de roca engastats (de forma esfèrica el del braç superior, el·líptica els altres tres); l'únic cristall que es conserva és el central, més gros que els altres i de forma esfèrica. Tota la superfície de la creu va cisellada amb motius vegetals, en forma de ròl·leus, mentre que al disc que integra el cristall de roca central hi ha una anella decorada amb petits entrellaços.\nTres inscripcions se situen al braç superior de la creu i als extrems del travesser, al costat dels caboixons de cristall de roca perduts. La del braç superior (PETRVS FECIT) sembla anomenar el promotor de la peça (més que no pas, segurament, el seu artífex), mentre que a l'extrem esquerre del travesser s'informa de la data de consagració, utilitzant l'era hispànica. Si la interpretació habitual és correcta, la data inscrita (ICLX, és a dir 1160) es correspon a l'any 1122. La tercera inscripció, al travesser dret, és una senzilla invocació: ORATE PRO IL[L]O.\nLa preciosa informació cronològica aportada per les inscripcions permet assegurar el moment de realització de l'obra i en confirma el seu caràcter romànic malgrat les evidents connexions formals de la peça amb la tradició de creus hispàniques, àmpliament desenvolupada en època visigòtica i després en els regnes cristians nord-peninsulars. En aquest sentit, la creu representa un estadi anterior (o una tradició anterior) a la incorporació de la figura del Crucificat a les creus processionals o d'altar, incorporació que als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica sembla que es produeix precisament en aquesta mateixa època romànica, i que canvia notablement l'aparença i l'expressivitat d'aquest tipus d'objectes d'ús litúrgic. La comparació amb exemplars similars, encara que anepígrafs, com la Creu de Cevico de la Torre (Palencia) confirma també la procedència castellana o castellano-lleonesa de l'obra.