Displaying 73 - 90 of 109
Drawing
Aquesta porta, construïda als segles XIV- XV, era a la muralla de terra a l'alçada de les Drassanes. Conduïa a les Hortes de Sant Bertran i a la barriada de pescadors anomenada Camí de Fraga o Casa Antúnez, avui Can Tunis. També en sortia el camí que arribava a l'ermita de Santa Madrona que hi havia a Montjuïc, de què prengué el nom. Transformada al llarg de la història, ha arribat als nostres dies amb variacions, però perfectament identificable si hi prenem com a referència els dibuixos antics conservats.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista de Caldes de Montbui (anvers) / Croquis de figures (revers) - Diumenge 10 de juny de 1827 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/84179/251791-d0r_090739.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista de Caldes de Montbui (anvers) / Croquis de figures (revers) - Diumenge 10 de juny de 1827 [1]")
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Arenys de Mar (anvers) / Apunt de paisatge (revers) - 28 de novembre de 1827 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/84173/251793-d0r_090736.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Arenys de Mar (anvers) / Apunt de paisatge (revers) - 28 de novembre de 1827 [1]")
Drawing
Sembla que en l'itinerari tradicional dels segles XVI i XVII era la primera ermita que es trobava en pujar per l'Escala Dreta. Sembla que també se li donava el nom de Castell, per un castell que hi havia hagut al mateix lloc, a dalt del penya-segat del monestir de Santa Maria. Com la majoria de les ermites, tenia dues capelles, una per a l'ermità i una altra per als peregrins. La primera notícia de l'oratori és de 1612. Inicialment, sembla que estava dedicat a sant Bartomeu. Els francesos el van destruir el 1812 i l'any 1816 fou restaurat; el 1821 s'abandonà el seu ús com a ermita estable.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Sant Pol de Mar (anvers) / Paisatge de Sant Pol de Mar amb l'ermita de sant Pau (revers) - Novembre de 1827 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/83973/251796-d0r_090730.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Sant Pol de Mar (anvers) / Paisatge de Sant Pol de Mar amb l'ermita de sant Pau (revers) - Novembre de 1827 [1]")
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Arenys de Mar (anvers) / Apunt del far d'Arenys de Mar (revers) - 29 de novembre de 1827 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/83971/251794-d0r_090734.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Arenys de Mar (anvers) / Apunt del far d'Arenys de Mar (revers) - 29 de novembre de 1827 [1]")
Drawing
L'Ermita de Sant Joan és una de les que hi ha a la part alta de la regió de Tebes a la muntanya de Montserrat. Durant anys fou residència dels abats del monestir, però a la Guerra del Francès (1811) se suposa la seva destrucció. Les restes estan ben conservades i encara es poden apreciar els murs, les terrasses i les cisternes. Aquesta ermita i la de Sant Onofre estaven unides per una passarel·la, ja que es troben molt a prop. La majoria de les ermites tenien dormitori, sala d'estudi, cuina, oratori i hort. Al segle XIX es construí la nova ermita en un replà allunyat de les roques proper a l'emplaçament de l'antiga.
Drawing
Podria tractar-se d'una casa que hi ha al carrer Comtal, núm. 27, a Barcelona, que data del segle XIV i que havia estat casa d'esbarjo dels comtes de Barcelona.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista de la Jonquera (anvers) / Figura d'esquena (revers) - 1827 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/83912/251801-d0r_090720.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista de la Jonquera (anvers) / Figura d'esquena (revers) - 1827 [1]")
Drawing
Vista des de la vall d'aquest singular poble de la Garrotxa, situat en una cinglera basàltica a 296 m d'altitud, que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya que es troba limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca la cinglera. És un magnífic mirador natural i la seva espectacularitat l'ha fet convertir-se en un dels paisatges de Catalunya més representats al món de l'art.
Drawing
Sarrià fou una vila independent del pla de Barcelona, documentada ja al segle X, que fou annexionada a Barcelona el 1921. El nucli situat al voltant de l'església i l'existent a les masies de fora de la vila formaven una societat rural que fonamentava l'economia en el rendiment de la terra. Amb el temps es va anar transformant en una societat urbana de menestrals i artesans, que, amb la proliferació de torres i xalets d'estiueig (segles XVI-XVII), va adquirir una gran importància.
