Segons Fontanals (1877), entre els béns del fill d'Antoni Viladomat, anomenat Josep Viladomat Esmadia, hi havia un autoretrat fet pel pare. Després d'un plet, la tela va passar a Dídac Puig, comerciant natural de Berga, amic del daurador Francesc Petit, qui havia viscut a la casa del dit Josep Viladomat, i n'assegurava l'autencitat del quadre. Durant la primera guerra carlina (1833-1840), 262 obres dels Viladomats, pare i fill, foren cremats a una plaça de Berga. Sembla que l'autoretrat es va poder salvar parcialment, ja que només s'observava part del rostre i les mans; la restauració va anar a càrrec d'un tal "Mn. Aragón". Després va passar a les golfes de l'Hospital de Berga, abans de ser recuperat pels hereus. Fontanals (1877) esmenta que era propietat de Tomassa Capella i Puig, i el reprodueix mitjançant un gravat. S'assembla molt a un dibuix que en va fer el seu fill Josep el 1785, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid (DIB/15/29/22).\nA la composició, el pintor apareix amb el llapis a la mà tracant una perspectiva, un compàs, vesteix a la moda del segle XVIII, porta perruca i la cassaca dels ciutadans honrats de Barcelona, aparenta una seixentena d'anys i era d'estatura baixa.
Viladomat va pintar entre 1724 i 1733 una sèrie de vint teles dedicades a sant Francesc d'Assís, per a decorar el claustre major del convent gran de San Francesc a Barcelona, avui desaparegut, i antigament ubicat al costat de la muralla de mar. Els quadres van estar al mateix lloc fins a la invasió napoleònica, després van estar sota custòdia de l'Escola de Llotja (avui Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi), fins que el 1906 foren dipositats al museu. Es tracta de l'únic cicle pictòric de la vida d'un sant que es conserva íntegre en un museu. El programa iconogràfic il·lustra les virtuts i episodis destacats del fundador de la congregació, des del seu naixement fins a la seva mort, inspirada en la font literària coneguda com "Les Floretes de sant Francesc", un relat anònim escrit entre els segles XIII i XIV. Es presenta a sant Francesc com a "l'alter Christus", amb una efígie que segueix el prototipus de descriuen les fonts literaries franciscanes. Les escenes rurals estan inspirades en les comarques veïnes del litoral barceloní. Conjunt que mostra la societat de l'època, i conté tots els elements de la pintura monàstica barroca hispànica. La sèrie està formada per: 1-Naixement de sant Francesc (MNAC/MAC 11546), 2-Baptisme de sant Francesc (MNAC/MAC 11540), 3-Un boig estén la capa perquè hi passi per sobre sant Francesc nen (MNAC/MAC 11534), 4-Sant Francesc canvia la seva roba per la d'un pobre (MNAC/MAC 11539), 5-Sant Francesc rep l'ordre del Crist de sant Damià de reparar la casa de Déu (MNAC/MAC 11538), 6-Sant Francesc renuncia als seus béns temporals (MNAC/MAC 11545), 7-Bernat de Quintaval reparteix els seus béns als pobres (MNAC/MAC 11551), 8-Sant Francesc llegeix als seus companys la nova regla del seu orde (MNAC/MAC 11529), 9-La Visió en somnis del Papa Innocent III i la confirmació de la regla franciscana (MNAC/MAC 11526), 10-Aparició d'un àngel a Sant Francesc per mostrar-li la puresa del sacerdoci (MNAC/MAC 11543), 11-Temptació de sant Francesc (MNAC/MAC 11532), 12-Jesucrist concedeix a Sant Francesc la indulgència de la Porciúncula (MNAC/MAC 11550), 13-Sopar de sant Francesc i santa Clara al convent de Sant Damià (MNAC/MAC 11530), 14-Sant Francesc escriu la nova regla de la seva ordre (MNAC/MAC 11525), 15-Aparició de la Sagrada Família a sant Francesc en el pessebre de Greccio (MNAC/MAC 11537), 16-Sant Francesc torturat pels dimonis (MNAC/MAC 11533), 17-Sant Francesc rep els estigmes (MNAC/MAC 11524), 18-Sant Francesc dóna a Jesucrist tres monedes com a símbol del triple vot (MNAC/MAC 11542), 19-Sant Francesc escolta músiques angelicals en èxtasi (MNAC/MAC 11527), 20-Mort de sant Francesc (MNAC/MAC 11531).







