Roser Bru (Barcelona 1923) va arribar a Xile el 1939 a bord del Winnipeg amb el viatge de rescat que va organitzar Pablo Neruda, amb el qual establiria amistat i col·laboració més endavant. La petja de la Guerra Civil i de l'exili ha estat fonamental en la vida i l'obra de Bru. Als anys seixanta, treballa sobre el tema de la dona des de postures d'un feminisme incipient, que s'anirà confirmant al llarg del temps. A Bru l'interessa la quotidianitat: la vida de la dona en aquells anys semblava feta per a la quotidianitat, per la rutina de la vida domèstica i familiar i això era a la vegada una presó i una font de dignitat. Va publicar a Barcelona les Diez Odas para diez grabados amb poemes de Pablo Neruda, en què es fa un elogi del treball femení de la llar. Però també cerca a expressar una concepció monumental de la dona, elevant-la a la categoria de deessa. Aquesta Mujer con sus partes té ja les qualitats de solemnitat i potència plàstica que seran pròpies del treball de Bru. La frontalitat i la voluptuositat podria remetre a les famoses estatuetes femenines de la prehistòria. Es vol transmetre també una sensació i una idea d'energia, de potència. És una figura totèmica, misteriosa i alhora carnal, que manifesta una determinació disposada a resistir els embats de la història. Els tons roses i blau turquesa destaquen sobre el fons granat i remarquen la silueta i les parts del cos. L'obra és de l'històric any 1968 que coincideix amb un auge de la reivindicació feminista.