Segons Barraquer Roviralta (1906), la pintura prové de l'església del convent dels trinitaris descalços de Barcelona, concretament del braç del creuer al costat de l'Evangeli; aquest temple ja no existeix, era conegut com l'església de Nostra Senyora de la Bonanova, i ocupava el solar on ara hi ha el teatre del Liceu. L'obra està signada i datada a la capa pictòrica, sobre la peana als peus del rei: "Paulus de Mattheis fe(cit) 1710 Neap(?)". La referència a Neap(?) podria fer referència a la ciutat de Nàpols (Neapolis) o a la seva condició de ciutadà napolità (neapolitarum). Al dors del bastidor a una etiqueta "San Juan Nepomuceno por Paolo Dematei / 1710". Paolo de Matteis fou un pintor barroc napolità, que va viatjar a diferents corts europees. \nLa pintura representa el moment en què sant Joan Nepomucè es sentenciat a mort per Venceslau IV de Bohèmia (l'any 1393), perquè no va voler violar el secret de confessió de la reina Joana. El seu culte es va extendre a inicis del segle XVIII, coincidint amb la realització de l'obra, i pocs anys després fou beatificat (1721) i finalment canonitzat (1729). El sant apareix representant amb hàbit de canonge i un birret al cap, davant l'emperador assegut al tron amb corona, envoltat de soldats i un home vestit amb parracs (un botxí?) que tira de la cadena, mentre un àngel baixa del cel amb una corona i la palma del martiri. Existeixen dues versions, de mides més reduïdes i amb variants compositives (datades més tard –cap a l'any 1721-): una es conserva a Munich, a les col·leccions estatals de Baviera (Alte Pinacothek); i l'altre a Chambéry, al Musée des Beaux Arts. També els ducs de Pfalz-Neuburg van encarregar a Paolo de Matteis para l'esglèsia de Sant Pere de la seva residencia a Neuburg-Donau, un quadre d'altar sobre el tema de Sant Joan Nepomucè davant del rei Wenzel.