Mostrando 19 - 36 de 109
Dibujo
L'església de Santa Anna pertanyia a l'antic monestir vinculat a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle XII, situat al carrer de Santa Anna, molt a prop de l'actual plaça de Catalunya. El característic cimbori de l'església, que s'observa al dibuix, es va cremar l'any 1936 i fou reconstruït després amb obra vista. Com diu la inscripció el dibuix està realitzat des de la muralla a prop del portal de l'Àngel, que seria enderrocada cap al 1854. Al fons del dibuix s'observa la muntanya i el castell de Montjuïc, la qual cosa ens permet fernos una idea del que es podia controlar des d'aquest mur que fortificava Barcelona.
Dibujo
Curiosa vista del que seria l'any 1827 la zona fora muralles de Barcelona, al camí a la vila de Santa Maria de Sants, amb Montjuïc al fons. Veiem un petit pont i unes construccions en ruïnes sobre un turó, que podrien ser les restes d'un antic monestir o d'un punt de trobada al camí; potser l'antic monestir de Santa Maria de Valldonzella, al camí entre Barcelona i Sants, que quedà destruït a la guerra dels Segadors (1640-1652). El que difícilment podria ser és una representació del poble de Sants, ja que en aquestes dates era una vila en creixement; precisament l'any 1827 es va consagrar l'església de Santa Maria de Sants, construïda sobre l'antiga església romànica, caracteritzada pel seu esvelt campanar, el més alt dels existents fora muralla en aquell moment. Delamare, probablement, agafa aquesta vista pel seu caràcter pintoresc i romàntic. El poble de Sants quedaria annexionat a Barcelona l'any 1897. Una de les inscripcions parla d'una ruta del “Mirador del Rey”, que s'assenyala a Montjuïc. La inscripció pot al·ludir als actuals Jardinets del Mirador de l'Alcalde al Passeig dels Cims, a les quotes altes de la muntanya barcelonina.
Dibujo
La imatge recull una vista de l'església de Sant Miquel, que es troba sota una balma, dins del recinte del monestir. El monestir de Sant Miquel del Fai està situat al paratge natural dels Cingle de Bertí, al terme municipal de Bigues i Riells. Es troba sobre un cingle a l'esquerra del riu Rossinyol, just al damunt de l'impressionant salt d'aigua del riu. El priorat de Sant Miquel del Fai fou un lloc de culte habitat per monjos benedictins des del segle X fins al XVI, que s'establí entorn a la cova on es venera Sant Miquel Arcàngel. Al segle XV es construí una església a partir d'una altra anterior. L'any 1832 fou abolit el priorat i el 1835 espoliat i venut a particulars. Avui és un destí turístic important encara que la conservació no sembla haver estat prou respectuosa amb els elements i edificis antics. Les aquarel·les, 152, 160 i 170 i l'apunt 123 recullen vistes del monestir i dels seus voltants, datades per l'autor l'any 1826.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Capella de la Mare de Déu del Remei a Manresa (anvers) / Pescadors feinejant a la platja (revers) - 14 de maig de 1826 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/98948/251763-r_095492.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Capella de la Mare de Déu del Remei a Manresa (anvers) / Pescadors feinejant a la platja (revers) - 14 de maig de 1826 [1]")
Dibujo
Capilla de la Mare de Déu del Remei en Manresa (anverso) / Pescadores faenando en la playa (reverso)
Situada al final del carrer del Remei de Dalt, al davant de la fàbrica Nova de Manresa, en el lloc conegut fins la seva construcció (segle XVII) com Altiplà o Roquer d'Amigant, hi ha aquesta capella que dóna nom al raval i que fa uns cent anys constituïa els afores de la ciutat i l'inici del regadiu. A la façana hi destaca el portal de llinda plana que té a sobre una petita fornícula amb la imatge de la Mare de Déu del Remei. La façana es corona amb un campanar d'espadanya força enlairat. Al 1861 s'hi van fer algunes reformes i va patir destruccions durant la Guerra Civil, com la resta del patrimoni religiós de la ciutat. El febrer del 1986 es va acabar la restauració i se'n va millorar l'entorn enderrocant els edificis del voltant. al revers un dibuix a llapis de pescadors faenant a la platja.
Dibujo
El convent del Carme acollia els religiosos de l'orde de la Mare de Déu de la Muntanya del Carmel o Carmelites Calçats, i era al davant de l'Hospital de la Santa Creu. Començà a aixecar-se al segle XIII i tenia l'entrada al carrer del Carme. A la part nord es va construir el claustre (segle XIV) i més endavant es va fer un segon claustre al nord del primer. Als segles XVI i XVII es va reedificar el primer, adoptant l'aspecte que veiem al dibuix de Delamare. Va ser destruït quasi completament el 1835, arran de les bullangues, per un incendi. Aleshores la comunitat es va dispersar. Després es va reconstruir i reformar, i així esdevingué Universitat Literària, fins que el 1873 l'ensenyament es traslladà al nou edifici de la Universitat, a la plaça del mateix nom.
Dibujo
De les quatre fonts que hi havia al llarg de la part central del passeig, aquesta és la més propera al costat de mar, dedicada a la deessa Aretusa (als gravats antics podem veure que l'estructura d'aquesta Font coincideix amb la dibuixada per Delamare). El passeig de l'Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla. Començava al passeig de la Duana (actual avinguda del Marquès de l'Argentera) on hi havia el Jardí del General, continuava pels terrenys on després s'aixecaria el mercat del Born i resseguia un curs paral·lel al de l'actual carrer del Comerç fins a morir prop de l'actual placeta del Comerç, davant del baluard del Portal Nou.Aquest passeig fou batejat oficialment com a passeig de Sant Joan, si bé era conegut popularment com el passeig o Jardí Nou o de l'Esplanada, en referència al gran espai buit que havien deixat els enderrocs que es varen executar per construir la Ciutadella després de la caiguda de la ciutat de 1714. El passeig es portà a terme entre 1796 i 1802. Estava format per diverses fileres d'arbres a cada banda, un camí central amb quatre fonts brolladors situades de forma més o menys equidistant. D'aquestes fonts avui només se'n conserva una, la font d'Hèrcules que des de l'any 1928 es troba emplaçada a l'encreuament del passeig de Sant Joan amb el carrer Còrsega. Croquis de paisatge i de càntirs al revers.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista del castell de Saragossa des de l‘Ebre - 19 novembre 1824 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/98934/251803-d0r_090716.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista del castell de Saragossa des de l‘Ebre - 19 novembre 1824 [1]")