Mostrando 1 - 18 de 109
Dibujo
Vista de la capçalera de l'església i del passeig del Born des del Passeig Nou o de l'Esplanada. El passeig va ser projectat per Agustín de Lancaster y Araciel, Capità General de Catalunya a finals del segle XVIII. Les obres van durar entre 1796 i 1802. El Passeig de l'Esplanada fou el primer passeig arbrat que va tenir Barcelona després de la Rambla.
Dibujo
Aquest característic pont romànic es troba encara a l'entrada del conjunt del monestir. La inscripció ens indica que Delamare arribà a Sant Miquel del Fai fent el camí a Vic, probablement des de Caldes de Montbui. Les aquarel·les, 152, 160 i 170 i l'apunt 123 recullen vistes del monestir i dels seus voltants, datades per l'autor l'any 1826.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Font al camí de Sants a Molins de Rei (anvers) / Diversos apunts de personatges, tipus populars i religiosos (revers) - 1826 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/99001/251742-r_095497.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Font al camí de Sants a Molins de Rei (anvers) / Diversos apunts de personatges, tipus populars i religiosos (revers) - 1826 [1]")
Dibujo
Probablement es tracta d'una de les fonts de l'antic camí ral d'Aragó, que des de Barcelona passava per l'antic poble de Santa Maria de Sants, l'Hospitalet, Esplugues, Sant Just, Sant Feliu, Molins de Rei on travessava el Llobregat pel pont de Carles III i remuntava el riu cap a Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell i Esparreguera en direcció a Madrid. També podria estar relacionada amb el recorregut del Canal de la Infanta, molt semblant a la primera part del camí ral, que fou construït entre els anys 1817 i 1820 amb finalitats purament agrícoles. És una canalització de 17 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat, i que es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona.
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista de Montserrat des del Llobregat a prop d’Esparreguera (anvers) / Restes d'una acadèmia (revers) - Dilluns 27 de desembre de 1824 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/98996/251752-r_095502.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Vista de Montserrat des del Llobregat a prop d’Esparreguera (anvers) / Restes d'una acadèmia (revers) - Dilluns 27 de desembre de 1824 [1]")
![image for: Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Porta d’entrada a l’antiga ermita de Sant Miquel al Monestir de Sant Miquel del Fai (anvers) / Apunts de vaixells (revers) - Maig de 1826 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/98994/251766-r_095499.jpg "Adolphe Hedwige Alphonse Delamare - Porta d’entrada a l’antiga ermita de Sant Miquel al Monestir de Sant Miquel del Fai (anvers) / Apunts de vaixells (revers) - Maig de 1826 [1]")
Dibujo
Dins del conjunt del monestir existeix aquesta antiga ermita, quasi integrada al rocam. Aquesta vista avui resulta difícilment recognoscible. Una imatge força semblant de l'ermita apareixeria reproduïda l'any següent al Voyage pittoresque et militaire en Espagne (1827) de Jean-Charles Langlois. Les aquarel·les, 152, 160 i 170 i l'apunt 123 recullen vistes del monestir i dels seus voltants, datades per l'autor l'any 1826.
Dibujo
La Font Trobada se situava al final d'un camí costerut, en el Torrent dels Tarongers. La font rajava en un pati, que també s'utilitzava com a pista de ball, on el 1817 es va inaugurar un cafè-fonda. La Font Trobada va subsistir durant anys, patint diverses reformes. Posteriorment la font quedà a l'interior de les instal·lacions del Club Natació Montjuïc fins que desaparegué el 1992 amb la construcció de la nova piscina olímpica.
Dibujo
El nom de Targa que apareix a la inscripció és un canvi fonètic de Tàrrega, utilitzat habitualment pels habitants de la localitat, capital de la comarca de l'Urgell; com a gentilici s'utilitza, per tant, tarregarins o targarins Pensem que el monument que apareix al dibuix, que no existeix a l'actualitat, podria ser la Font del Rei, que, segons explica Josep Maria Segarra (Josep Maria Segarra i Malla, Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. III (Segles XVIII-XX), Tàrrega, Ajuntament, 2005, p. 28-29), fou una font pública, que s'erigí a finals del segle XVIII, a la placeta de Sant Agustí, en concret a l'hort del doctor Francesc Anton de Copons. La descripció diu que agafava l'aigua de la partida de Comabruna i que tenia quatre cossos de pedra sobre els que s'alçava una estàtua de Carles IV. La font desaparegué en una riuada l'any 1874. Els camins rals comuniquen totes les poblacions d'una certa importància. Cervera, Guissona, Tàrrega, Agramunt són poblacions que neixen a les principals cruïlles dels camins històrics. El camí més important a l'època moderna a la Segarra i l'Urgell és el de Barcelona, Lleida i Saragossa, que creiem és el que feu Delamare quan arribà des de Saragossa. També hi ha la variant d'aquest camí provinent de Tarragona que va a Tàrrega, Agramunt i la vall del Segre.
Dibujo
L'actual mercat de Sant Antoni s'aixecà davant d'on estava el portal, al lloc on era el baluard de Sant Antoni, construït al segle XVII i representat en aquest dibuix. Era un dels onze baluards que protegien la ciutat. De la muralla situada entre els baluards de Sant Antoni i Santa Madrona partia una línia atrinxerada que comunicava amb el perímetre fortificat del Castell de Montjuïc, línia que podem intuir en aquest dibuix, que mostra també la proximitat de la muntanya.
Dibujo
El monestir, de monges Comanadores de Sant Jaume, es va establir a Barcelona al segle XIII. Ocupava el solar que hi ha entre la Plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). Després de dissoldre's la congregació el 1810, l'edifici es convertí en hospital militar, tal i com mostra el rètol que apareix a sobre de la porta d'entrada al dibuix. El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu, i el 1871, després de gestions per evitar l'enderroc, l'edifici es va traslladar a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època era una zona de camp, conservant l'estructura original del monestir; el claustre, però, no es traslladà fins el 1888. L'actual església consta també d'un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869.
Dibujo
En el revers,hi ha un lleuger apunt d'un edifici a sobre d'un penya-segat. A Montjuïc hi havia diverses pedreres que van subministrar el material per a la construcció d'edificis de Barcelona fins a mitjans segle XX. S'estenien de sud a nord de la muntanya i entre elles es troben els talls del Fossar dels Jueus, del Sol del Migdia, de Santa Madrona o el del Mirador del Poble Sec. Probablement el dibuix mostra l'estructura del baluard de Santa Madrona des de terra, al costat de la pedrera del mateix nom, tal i com es trobava al 1827. La figura que veiem a sobre de la porta de l'edifici sembla la mateixa escultura de santa Madrona que hi ha avui a les restes de l'únic tram de muralla de Mar que encara es conserva.
Dibujo
A prop de la finca de Can Turull es troba avui en dia l'única resta (una arcada) d'aquest aqüeducte, construït al segle XVIII, que transportava aigua a Gràcia des d'una font de Can Falcó, creuant la riera de Vallcarca a prop de la Farigola. L'edifici que hi ha més elevat podria ser l'hostal de la Farigola, que n'era un dels que formaven part del camí ral de Barcelona a Sant Cugat, i que fou un dels nuclis primigenis del barri; de fet a la inscripció que hi ha al costat sembla posar “hostel”.
Dibujo
L'aquarel·la presenta una vista de la capella des de l'altre costat que apareix al dibuix 158. Els dibuixos de Delamare mostren que l'autor va recórrer la muntanya de Montserrat i les diferents ermites encara que no ens han arribat dibuixos de totes les que existeixen, només de les de la Santa Cova, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Dimes, Sant Antoni i Sant Benet. Pràcticament tots estan datats el setembre de 1826, i l'únic que hi ha del monestir, el 1827, la qual cosa ens informa de què va visitar el lloc més d'una vegada. A aquesta sèrie hi ha tres aquarel·les de la Santa Cova, les números 151, 157 i 158.