Pintures de la sala capitular de Sixena
Les pintures murals de la sala capitular de Sixena són una obra mestra de l’art del 1200 i a la vegada un exemple únic i cabdal de l’art medieval hispànic. Sixena era un monestir femení, estretament vinculat a la cort catalanoaragonesa, fundat el 1188 per la reina Sança de Castella, esposa d’Alfons el Cast.
El monestir aragonès va ser incendiat l’any 1936, durant la Guerra Civil, per la qual cosa es va perdre l’extraordinari enteixinat mudèjar de la sala capitular, mentre que les pintures dels murs van desaparèixer o van quedar malmeses de manera irreversible. La perceptible alteració dels tons originals, brillants i amb predomini de blaus, és conseqüència directa de l’acció del foc. Només s’ha preservat lleugerament el color de l’últim dels quatre arcs laterals de comunicació amb el claustre, que va salvar-se de les flames ja que estava tapiat.
El mateix any de l'incendi, i per salvaguardar-les, les pintures van ser arrencades per un equip d'especialistes enviat des de Barcelona, que es va ocupar també del seu traspàs i posterior restauració. El 1940 van ingressar al museu.
La iconografia alterna escenes de l’Antic i del Nou Testament en una perfecta articulació amb el marc arquitectònic de la sala, combinant els temes entre els murs i els arcs. Els episodis de l’Antic Testament es disposaven als carcanyols dels arcs de diafragma:
- Al primer arc, les escenes de la Creació d’Adam i Eva, desaparegudes per l’incendi; a l’altra cara, Déu mostra el Paradís a Adam i Eva, i el Pecat Original
- Al segon arc, l’Expulsió del Paradís i l’Àngel que ensenya Adam a treballar la terra; a l'altra cara, la Condemna al treball i les Ofrenes de Caín i Abel
- Al tercer arc, la Mort d’Abel en mans de Caín i Noè construeix l’arca; a l'altra cara, l’Entrada dels animals a l’arca i el Retorn del colom després del Diluvi
- Al quart arc, aquest cicle es tanca amb l’Embriaguesa de Noè i se segueix amb el Sacrifici d’Isaac; a l’altra cara, l’Exèrcit del faraó negat al mar Roig i Aaron i Moisès mostren al poble jueu la columna de foc
- Al cinquè arc, Moisès rep les taules de la Llei i l’Adoració del vedell d’or; a l'altra cara, Moisès fa brollar aigua d'una roca del desert i la Unció de David per Samuel.
Als murs de la sala es desplegava un cicle sobre la vida de Crist, del qual només s’han conservat parcialment les escenes de la banda sud, amb les representacions de la Flagel·lació, la Crucifixió i la Visita de les Maries al Sepulcre, que simbolitza la Resurrecció de Crist. El cicle començava al mur nord, amb escenes de la Nativitat, tal com es pot observar en una fotografia feta abans de l’incendi de 1936. Als intradossos dels arcs, apareix la sèrie de retrats de les genealogies de Crist, que connecten simbòlicament els dos Testaments.
Des del punt de vista estilístic, la decoració és de caràcter cortesà , amb gust pel detall, la profusió i el fort sentit del color, propis de l’art del 1200. S’ha posat en relació amb els mosaics fets per artistes bizantins a la capella palatina de Palerm o a la catedral de Monreale (Sicília), i també amb la miniatura anglesa de l’època, amb la qual presenta punts de contacte evidents. Destaquen el caràcter imaginatiu i fluid de les composicions, així com la riquesa ornamental dels espais dels arcs que les escenes deixaven, on es poden veure representacions d’éssers fantàstics i motius vegetals.
Entre 1196-1208
Conjunt: 589 x 880 x 16,5 cm ; arc: 589 x 880 x 75 cm
Dipòsit de la comunitat de religioses santjoanistes del monestir de Santa Maria de Sixena, 1940
068703-CJT