Les pintures murals de la sala capitular de Sixena són una obra mestra de l'art del 1200 i a la vegada un exemple únic i cabdal de l'art medieval hispànic. Sixena era un monestir femení estretament vinculat a la cort catalanoaragonesa, fundat el 1188 per la reina Sança de Castella, esposa d'Alfons el Cast. El monestir aragonès va ser incendiat l'any 1936, durant la Guerra Civil, amb el que es va perdre l'extraordinari enteixinat mudèjar de la sala capitular, mentre que les pintures dels murs van desaparèixer o van quedar malmeses de manera irreversible. La perceptible alteració dels tons originals, brillants i amb predomini de blaus, és conseqüència directa de l'acció del foc; així, només s'ha preservat lleugerament el color de l'últim dels quatre arcs laterals de comunicació amb el claustre, que va salvar-se de les flames ja que estava tapiat. \n\nLa iconografia alterna escenes de l'Antic i del Nou Testament en una perfecta articulació amb el marc arquitectònic de la sala, combinant els temes entre els murs i els arcs. Els episodis de l'Antic Testament es disposaven als carcanyols dels arcs de diafragma. Al primer, arc, hi havia les escenes de la Creació d'Adam i Eva, desaparegudes per l'incendi; a continuació, a l'altra cara, s'hi representa Déu mostrant el Paradís a Adam i Eva, i el Pecat Original; al segon arc, l'Expulsió del Paradís i l'Àngel que ensenya Adam a treballar la terra, la Condemna al treball i les Ofrenes de Caïm i Abel; en el tercer arc, la Mort d'Abel en mans de Caïm, Noè construint l'Arca, l'entrada dels animals a l'arca i el retorn del colom després del Diluvi; en el quart arc es tanca aquell cicle amb l'Embriaguesa de Noè i se segueix amb el Sacrifici d'Abraham; a l'altra cara, s'hi representa l'Exèrcit del faraó negat al Mar Roig i Aaron mostrant als jueus la columna de foc; finalment, al cinquè arc hi ha Moisès rebent les taules de la Llei, l'adoració del vedell d'or, Moisès fent brollar aigua de la roca i la Unció de David per Samuel. Als murs de la sala es desplegava un cicle sobre la vida de Crist, del qual només s'han conservat parcialment les escenes de la banda sud, amb les representacions de la Flagel·lació, la Crucifixió i la Visita de les Maries al Sepulcre, que simbolitza la Resurrecció de Crist. El cicle començava al mur nord, amb escenes de la Nativitat, tal com es pot observar en una fotografia feta abans de l'incendi de 1936. Als intradossos dels arcs, apareix la sèrie de retrats de les genealogies de Crist, que connecten simbòlicament els dos Testaments.\n\nDes del punt de vista estilístic, la decoració és de caràcter cortesà , amb gust pel detall, la profusió i el fort sentit del color, propis de l'art del 1200. S'ha posat en relació amb els mosaics fets per artistes bizantins a la capella palatina de Palerm o a la catedral de Monreale (Sicília), i també amb la miniatura anglesa de l'època, amb la qual presenta punts de contacte evidents. Sobresurten el caràcter imaginatiu i fluid de les composicions, així com la riquesa ornamental dels espais dels arcs que les escenes deixaven, on es poden veure representacions d'éssers fantàstics i motius vegetals.\n\nEl programa pictòric, que recobria totes les superfícies útils de la sala capitular, comprèn tres cicles distints i interrelacionats, cadascun dels quals ocupa un lloc específic. El de l'Antic Testament es representava, al llarg de vint episodis, en les cares laterals dels arcs. El Nou Testament es desenvolupava als murs perimetrals de la sala. Finalment, la genealogia de Crist, com a nexe entre l'Antic i el Nou Testament, ocupava els intradossos dels arcs. A més a més, a manera de marginalia, hi havia representat un bestiari real i fantàstic entre una flora rica i exhuberant. \nDe l'Antic Testament les volia fer ressaltar la caiguda reiterada dels homes en el pecat. Les escenes s'ordenaven com els fulls d'un llibre, és a dir que ocupava les dues cares dels arcs, amb un episodi a cadascun dels carcanyols. Aquests episodis són extrets dels llibres del Gènesi i de l'Èxode i els dos darrers del llibre dels Nombres i del primer de Samuel. Dels vint episodis que hi havia en total (quatre per arc, un a cadascun dels carcanyols ), se'n conserven divuit, ja que la cara del primer dels arcs, on hi havia la creació d'Adam i la d'Eva, es perdé amb l'incendi. Així, el cicle comença ara, a la cara meridional del primer dels arcs, el més septentrional (MNAC/MAC 68703), amb una escena en què Déu mostra o introdueix al Paradís a Adam i Eva (Gn 2,15). A l'altre extrem de la mateixa cara de l'arc hi ha el Pecat Original (Gn 3,1-6) i en l'arc següent (MNAC/MAC 68704), l'Expulsió del Paradís (Gn 3,23) i un episodi apòcrif, propi de l'art anglès, en què un àngel ensenya Adam a treballar la terra. En l'altra cara d'aquest arc, el segon de tramuntana, hi ha una bella representació del treball d'Adam i Eva, i les ofrenes de Caïm i Abel (Gn 4,). Seguidament, en el tercer arc, que és el del mig (MNAC/MAC 68705), es representa el Fratricidi o mort d'Abel (Gn 4,8) en què Caïm mata el seu germà colpejant-lo, no amb un garrot com seria la versió continental, sinó amb una mandíbula d'ase, d'acord amb una tradició anglesa. En l'altre costat, Noé construeix l'arca (Gn 6,9-22). A l'altra cara de l'arc, en una escena magnífica i molt bizantinitzant, entrada dels animals a l'arca de Noé (Gn 7,1-16) i, a l'altre extrem, el retorn del colom després del Diluvi (Gn 8,1-14), amb persones negades sota les aigües. Al quart arc (MNAC/MAC 68706), en la cara que fa front a aquesta escena, hi ha l'embriaguesa de Noé (Gn 9,21-23) i, després, el sacrifici d'Isaac (Gn 22,1-18); en l'altra cara de l'arc, l'exèrcit del faraó és negat al mar Roig (Ex 14,15-31) i, després, Aaron mostra al poble jueu la columna de foc (Ex 16,10). Al cinquè i darrer arc (MNAC/MAC 68707), Moisès rep les taules de la Llei (Ex 19-20) on, curiosament i gens d'acord amb el text bíblic, Déu mostra el seu rostre sobre l'esbarzer ardent, al costat de l'arbre amb ocells penjants d'una faula de què després es parlarà. A l'altre extrem de l'arc, Adoració del vedell d'or (Ex 32). Finalment, als dos carcanyols de l'altra cara d'aquest arc, el darrer, hi ha els episodis de Moisès fa brollar aigua de la roca (i la Unció de David per Samuel (1Sa 16,1-13). \nEl Nou Testament, o història de Salvació, ocupava les parets perimetrals de la sala. Començava al nord, d'on s'han perdut tores les pintures, amb les escenes de l'Anunciació i el Naixement i, en dos registres superposats i aquesta paret i en la de l'oest, es desplegaven diferents episodis de la vida i passió de Crist, a més del miracle de la resurrecció de Llàtzer. El cicle culminava al mur sud, en el qual, bé que molt malmeses, encara es conserven la Flagel•lació de Crist (Mt 27,26, Mc 15,15, Lc 23,16, Jn 19,1), la Crucifixió (Mt 27,32-44, Mc 15,21-32, Lc 23,26-43, Jn 19,17-27) i les Maries davant al Sepulcre (Mt 28,1,8, Mc 16,1-8, Lc 24,1-12), al•legoria de la Resurrecció de Jesús. La iconografia de la Crucifixió, tot i que les pintures estiguin molt malmeses, és especialment remarcable. Sobre els braços de la creu, dos àngels i, a sota, uns altres dos altres àngels que acompanyen respectivament l'Església i la Sinagoga, representades de mig cos com en la tradició bizantina. L'Església, que és situada a l'esquerra, amb les mans velades porta un calze per a recollir la sang de Crist. Sota seu Maria i Joan i el poble convertit. A l'altre costat hi ha la Sinagoga, sota la qual es veu el temple de Jerusalem i el poble jueu.\nEls intradossos dels arcs són ocupats per retrats dels ancestres de Crist, segons la genealogia de Mateu, als dos primers arcs, o de Lluc, als tres darrers. Per tal com hom disposava d'un espai limitat (a cadascun dels arcs s'hi podien encabir com a molt setze retrats), no hi eren representats tots els mencionats en el text bíblic, sinó només una selecció. Els personatges, que eren identificats per inscripcions avui perdudes, es diferencien pel gest, per la posició del rostre i per la indumentària, i més rarament pels atributs. La genealogia de Mateu (Mt 1,1-16), als dos primers arcs (MNAC/MAC 68703 i 68704), començava per la part oposada al claustre amb Isaac (no conservat), el fill d'Abraham, i arribava fins a unes generacions abans de Josep, l'espòs de Maria. Inclou les figures del pare i del fill, amb un epígraf al dessota que d'acord amb el text bíblic ("....autem genuit....") ho especificava (engendrà). Dels retrats d'aquesta genealogia són especialment remarcables els de Jessè i el del rei David, aquest amb corona i ceptre, que es troben en la part inferior del primer arc, vora l'arc que donava al claustre. La genealogia de Lluc (Lc 3,23-38), que al text bíblic comença amb Josep, l'espòs de Maria, ocupava els altres tres arcs (MNAC/MAC 68705-68707). Els tres primers retrats d'aquesta genealogia, que començava al tercer arc, en la part oposada al claustre, no s'han conservat. El quart és el de Jannai, sobre del qual hi ha del seu pare Josef, molt remarcable, i sobre aquest el de Mataties. El retrat del primer home, Adam (no conservat) es trobava al quart arc, a tocar de la Resurrecció.\nA la part superior dels arcs i a manera de marginalia, es desplega un cicle complementari, amb un ric bestiari sorgit o confòs amb una flora exhuberant. De vegades, la presència d'aquests animals pot tenir un significat implícit o bé cridar l'atenció sobre els espisodis bíblics propers. Hi ha animals ricament elaborats i a voltes enfrontats, extrets de bestiaris i de faules. Lleons, grius, estranyes aus amb cua vegetal, cèrvols i dracs i, també, centaures. Més poc corrent és encara la inclusió de la faula del Barnacle goose o arbre dels ocells penjants, molt freqüent en bestiaris anglesos de primers del segles XIII, que respon a la descripció que el 1188 fa Gerald de Gal•les en la seva Topographia Hibernica. Estilíticament les pintures es relacionen amb l'art de la miniatura anglesa, de Winchester especialment (la il•luminació de la bíblia de Winchester atribuïda al Mestre del Full Morgan), i de Canterbury, especialment amb el Saltiri auri o Saltiri anglocatalà de París, art que revela una influència molt profunda de l'art bizantí de Sicília principalment dels mosaistes de les capelles palatines de Palerm i de Monreale.