Conservació-Restauració
Conservació-Restauració
Les actuacions de conservació-restauració de les obres d’art s’articulen a l’entorn de diverses especialitats: conservació preventiva, laboratori científic, documentació i intervenció de restauració en les especialitats de pintura sobre fusta i escultura policromada, pintura sobre tela, pintura mural traspassada, mobiliari, obra d’art sobre paper i fotografia, material petri, metall i arts del foc.
La preservació de les col·leccions és un dels objectius del Museu Nacional i, per això, cal controlar els paràmetres ambientals i obtenir un entorn estable per a les obres, i supervisar les condicions dels sistemes expositius, la manipulació i l’emmagatzematge de les obres d’art. Les alteracions que es produeixen en l’obra d’art poden comportar tractaments de desinsectació, desinfecció, consolidació, estabilització de suport i policromia, fixació, neteja i reintegració dels materials constitutius.
Els projectes de restauració, l’estudi dels processos i les causes de degradació requereixen un coneixement aprofundit de l’obra d’art i la seva història. L’examen, l’estudi tècnic i l’anàlisi científica dels materials comporta sovint un treball de recerca interdisciplinari.
Si voleu més informació sobre restauració-conservació i conservació preventiva o consultar sobre els serveis de radiografia o ús de la cambra d’anòxia, podeu adreçar-vos, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, prèvia petició a [email protected] o al 93 622 03 60.
Diferents projectes de recerca duts a terme pels investigadors del museu.
Com aplicaven els artistes els fulls d’or o aconseguien l’efecte del daurat? A Explorant l’or, els conservadors-restauradors del museu expliquen les diferents tècniques i els instruments que s’utilitzaven en la pintura mural i els retaules d’època medieval a l'hora de representar l'or.
Hi havia indicis d’una possible superposició de policromies. Radiografies, reflectografies, fotografies amb llum ultraviolada i rasant i un estudi estratigràfic han permès caracteritzar els aspectes matèrics i tècnics, i comprovar l’existència d’una policromia subjacent. En poques generacions es va tornar a pintar l’escultura per renovar-ne l’aspecte.
És la primera restauració-intervenció integral d’una pintura mural traspassada amb l’estudi de nous materials per realitzar els neutres, que ha comportat una anàlisi prèvia amb fotografies amb llum difusa, rasant i ultraviolada, exàmens radiogràfics, reflectografia d’infraroig i anàlisis estratigràfiques.
Després d'un llarg procés d’investigació i restauració dut a terme gràcies al patrocini de BNP Paribas i la seva Fundació, els experts del museu han pogut identificar La conversió de sant Pau com una de les poques produccions que es conserven del pintor natural de Pastrana Juan Bautista Maíno, un dels introductors a Espanya de la cultura figurativa de Caravaggio i del cercle de pintors actius a Roma a principis del segle XVII.
La incompatibilitat entre la planxa de plom i la fusta de l'ànima de l'escultura ha alterat El violinista que ha entrat en un procés de degradació. Amb l'ajut de tècniques no destructives, s'ha pogut conèixer la tècnica d'execució de Pablo Gargallo i s'han localitzat les alteracions de l'interior de l'escultura. Tot plegat permetrà concretar quina ha de ser a partir d'ara la intervenció en l'escultura per aturar-ne la degradació.
- Setge de Breda de Jacques Callot
Estudi d’un gravat de 1627-1628 que plasma el setge de Breda de 1624-1625. Un estudi aprofundit ha permès veure que la tècnica utilitzada és l'aiguafort i ha corroborat que el gravat és anterior al segle XVIII.
Veure treballs vinculats a la col·lecció duts a terme pels estudiants en pràctiques al museu