Com diu la inscripció, de Cardona sortia el camí d'Urgell o dels contrabandistes, itinerari de rellevància entre els segles XVII i XVIII, quan després de la Pau dels Pirineus (1659) les poblacions de la Catalunya nord, sotmeses al rei francès, es van veure obligades a comprar només la sal del rei, d'inferior qualitat a la de Cardona, la qual cosa originà el contraban d'aquest producte. Al dibuix veiem a primer terme el Pont del Diable o Pont Trencat, que es troba vora la vila sobre el riu Cardener, i que ha estat declarat part del conjunt del Camí de Sant Jaume. D'aquest pont no resten a l'actualitat més que dues arcades, que pel que veiem al dibuix és el mateix que hi havia l'any 1825. No sé sap si els dos arcs del pont indiquen que fou una obra inacabada o bé que una crescuda del riu s'endugué la part que falta; es creu que podria haver tingut cinc o sis arcs. A Cardona hi ha dos ponts més: el de la Coromina −que apareix a l'apunt número 55 d'aquesta sèrie− i el de Sant Joan, que actualment és tot nou, ambdós també sobre el riu Cardener.
Singular representació de la presó de Canaletes, al capdamunt de l'actual Rambla, realitzada des de la muralla, ben diferent de l'habitual representació de dibuixos i gravats antics que recollien la vista de les torres-presó de Canaletes o del portal de Sant Sever. Delamare recull al dibuix una visió propera, quasi un racó, i es recrea una altra vegada en l'anècdota dels diferents personatges i en el deteriorat estat de l'edifici, tot plegat característic de l'esperit romàntic.
Els dibuixos de Delamare mostren que l'autor va recórrer la muntanya de Montserrat i les diferents ermites encara que no ens han arribat dibuixos de totes les que existeixen, només de les de la Santa Cova, Sant Joan, Sant Onofre, Sant Dimes, Sant Antoni i Sant Benet. Pràcticament tots estan datats el setembre de 1826, i l'únic que hi ha del monestir, el 1827, la qual cosa ens informa que va visitar el lloc més d'una vegada. A aquesta sèrie hi ha tres aquarel·les de la Santa Cova, les números 151, 157 i 158.
A l'escena es veu una trobada de frares amb militars i un home, que semblen discutir, mentre un altre grup de personatges, on semblen distingir-se dues dones, estan a l'esquerra entorn del que podria ser una font. Hi ha dos trossos de paper escrits a tinta marró i a llapis, retallats d'algun altre escrit i afegits a la part inferior del revers; una de les inscripcions que hi ha, de difícil transcripció, podria estar relacionada amb el dibuix. El convent de frares caputxins s'instal·là al segle XVI a uns terrenys anomenats Desert de Sarrià, on hi havia l'ermita de Santa Eulàlia. Durant la Guerra de Successió fou ocupat militarment, però bona part de la comunitat religiosa va poder continuar amb el servei religiós i el lloc es va respectar. Desaparegué el 1835 amb la desamortització dels béns de l'Església.
Com diu l'autor el dibuix està realitzat des de l'edifici de l'Estudi General de Barcelona, primera universitat que tingué la ciutat, que estava a l'inici de la Rambla en sentit perpendicular a la via, just enfrontat a les torres de Canaletes. Després de la Guerra de Successió es convertí en caserna militar, i així el conegué Delamare, fins que s'enderrocà el 1843. És un curiós racó de Barcelona, del qual desconeixíem l'existència de dibuixos i gravats antics que el representessin
Fue uno de los once baluartes de la muralla por los que quedó protegida Barcelona en el siglo XVII: el baluarte deMigdia, el de Llevant, el de Santa Clara, el del Portal Nou, el de Jonqueres, el de Sant Pere, el del Àngel, el de Tallers, el de Sant Antoni, el de Santa Madrona y el de Sant Francesc. El derrumbamiento de la muralla se produjo desde 1854 hasta el año 1873.
De origen romano, el característico Puente del Diablo, sobre el río Llobregat a su paso por Martorell, formaba parte de la Vía Augusta. Como dice el autor, estaba en el camino entre Barcelona y Lleida. La fecha del dibujo nos indica que Delamare visitó Martorell antes de llegar a Barcelona.
La ermita de Sant Onofre estaba unida a la de Sant Joan por una pasarela y por una pequeña ventana, ya que estaban muy cerca. Se accedía a ella por un puente desde una escalera, después de la escalera de Jacob proveniente de la ermita de Santa Magdalena. En esta serie de dibujos encontramos dos, de esta ermita.









